El projecte, liderat per la URV en col·laboració amb l’IISPV, ha estat un dels tres seleccionats a la convocatòria Caixaimpulse Consolidate i rebrà fins a 300.000 euros de finançament

El desenvolupament d’una tecnologia innovadora i puntera que milloraran la pràctica clínica de nadons ingressats a les UCI neonatals ha rebut el suport i reconeixement de la Fundació “la Caixa”. En el la convocatòria 2022 del programa Innovació CaixaResearch Consolidate 2022 aquesta iniciativa impulsada per la URV ha estat una de les tres seleccionades per rebre finançament: fins a un total de 300.000 euros en dos anys per desenvolupar els dos dispositius; un per millorar el monitoratge dels senyals elèctrics cerebrals en nounats, i l’altre per augmentar la precisió de les proves neurofisiològiques d’aquests pacients. La proposta està liderada per l’investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV Albert Fabregat i es fa en col·laboració amb Vicenç Pascual, metge especialista en neurofisiologia clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); i amb Ismael Ávila emprenedor amb àmplia experiència en innovació al sector de salut català.

El part i les primeres hores de vida del nounat són un període considerat de risc per patir danys cerebrals. Existeixen diversos factors que augmenten risc, com la prematuritat o les dificultats en el part que puguin produir un dèficit en l’aport sanguini al cervell del nounat o l’aparició d’infeccions, que poden ocasionar lesions cerebrals i per tant, diferents graus de discapacitat. Per això, detectar-les de forma precoç és essencial per aplicar teràpies apropiades i intentar minimitzar-ne els efectes nocius.

La tècnica que s’utilitza més sovint per estudiar la funció cerebral en els nounats ingressats a la unitat de cures intensives neonatal (UCIN) és l’electroencefalografia integrada d’amplitud (aEEG), una tècnica que consisteix en amplificar i registrar l’activitat elèctrica de les neurones del cervell. L’aEEG serveix per detectar l’aparició de disfuncions cerebrals que puguin desenvolupar danys cerebrals, com ara l’encefalopatia per hipòxia o l’epilèpsia. Tanmateix, els dispositius de registre que s’utilitzen per captar el senyal elèctric cerebral, els elèctrodes, no estan dissenyats de forma específica per a nadons. S’acostumen a utilitzar elèctrodes per a adults, que no són tan adequats per als caps petits i sensibles dels nounats. A més, els registres acostumen a ser de llarga durada, de dies a setmanes, ja que és necessari monitorar la funció cerebral del nadó durant la seva estada a la UCI neonatal, i els elèctrodes no mantenen una adherència adequada al cap del nounat. Aquesta falta d’adherència provoca l’aparició d’artefactes en el registre aEEG que poden dificultar, impedir o inclús perjudicar la interpretació correcta del senyal que obté el neonatòleg i això pot comportar un tractament subòptim o fins i tot erroni del nounat.

El grup investigador d’aquest projecte ha dissenyat un nou dispositiu específic per a nounats anomenat aCUP-E. Es tracta d’un elèctrode avançat i optimitzat que permet el monitoratge continu de la funció cerebral dels nounats durant llargs període de temps -fins a 3-4 setmanes- a les UCI neonatals gràcies al recanvi de gel electroconductor. Està adaptat a les característiques cefàliques dels nadons, és flexible i transparent, de manera que “permet un registre millor de l’activitat cerebral, per la qual cosa facilita el diagnòstic primerenc de lesions i també el monitoratge dels bebès”, explica el metge especialista en neurofisiologia Vicenç Pascual. L’elèctrode ja s’està provant en un assaig clínic i un cop finalitzi ja es podrà treballar en la seva posada al mercat.

El segon dispositiu, anomenat EPlacement, consisteix en un sistema avançat que permet col·locar aquests elèctrodes en punts anatòmics concrets i específics, individualitzats per a cada pacient. El sistema facilita  la tasca del personal clínic i redueix la durada de les exploracions en les quals es requereix col·locar els elèctrodes al cuir cabellut dels pacients. “Això elimina els errors potencials que es poden produir durant la col·locació dels elèctrodes al cap en la pràctica clínica”, apunta l’investigador Albert Fabregat.

Aquest sistema avançat de localització de punts cranials es pot aplicar tant en pacients pediàtrics com en adults, i també podria ser útil per a altres proves de diagnòstic o tractament electrofisiològic que requereixin una col·locació específica d’elèctrodes en la superfície cranial, com ara el monitoratge neurofisiològic intraoperatori o l’estimulació cerebral no invasiva.

Amb el finançament obtingut es desenvoluparan cinc aspectes clau en el projecte: el desenvolupament tecnològic, els estudis necessaris per a l’aprovació reguladora dels dispositius i per finançar les activitats orientades a la preparació de la documentació que permeti obtenir la certificació europea per poder comercialitzar els productes. També es destinarà l’ajut a la contractació de personal, a la gestió de la propietat intel·lectual i a la creació de la spin-off que en un futur permetrà per fer arribar els dos dispositius al mercat. Aquesta tecnologia ha estat protegida mitjançant una sol·licitud de patent gràcies al suport de la Unitat de Valorització de la Fundació URV.

En el projecte també ha participat un equip multidisciplinar: Rosa Pàmies investigadora de la UPC en enginyeria mecànica; Agnès Rigo, enginyera biomèdica, Jordi Júlvez, investigador del grup Neuroèpia de l’IISPV; Vanesa Rius, Montse Roselló i Jetzabel Riba com a infermeres del servei de Neurofisiologia Clínica i les neonatòlogues Susana Larrosa i Julia Royo, de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.