La Universitat, a través de la catedràtica de Psicologia Josefa Canals, és la única institució catalana que forma part d'aquesta iniciativa integrada per diferents entitats europees

Analitzar la situació actual, detectar carències i proporcionar recomanacions per donar solució als problemes de salut mental de la població adolescent. Aquest és l’objectiu de la Xarxa d’excel·lència per a la promoció de la salut i el benestar emocional d’adolescents (PROEMO), que lidera la Universitat de Jaén i de la que forma part la URV amb la participació de la catedràtica de Psicologia Josefa Canals. Aquest dimarts, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, s’ha celebrat primera reunió per llançar aquesta iniciativa, que integren diferents institucions europees. La URV és la única catalana en formar part de la xarxa.

A la trobada hi ha assistit tot l’equip investigador de la xarxa PROEMO, format per personal de recerca d’universitats públiques i privades. Encapçalat pel catedràtic de la Universitat de Jaén, Luis Joaquín García, a més de la participació de la catedràtica i investigadora del grup de recerca NUTRISAM de la URV, Josefa Canals, compta amb investigadors de la Universitat d’Almeria, de la Univeristat de Deusto, de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat de Màlaga i d’IBIMA-Plataforma Bionand.

El primer pas d’aquest grup de treball és l’elaboració d’un informe i un full de ruta per al 2025 destinat a fer una radiografia de la situació actual, identificar punts de millora en matèria de salut mental i oferir una sèrie de recomanacions. En aquest camí s’analitzaran i actualitzaran les conclusions del document estratègic “Informe i full de ruta sobre l’estat actual, necessitats i recomancions per a la millora de l’avaluació psicològica i la promoció de la salut i benestar emocional en els joves”, que es va realitzar l’any 2018 en el marc dels programes anteriors sota el paraigua de la Xarxa PROEM.

A partir d’aquesta anàlisi s’aconseguirà informació sobre els problemes d’ansietat i depressió en joves i quines són les necessitats a curt i llarg termini que pateix el col·lectiu adolescent amb problemes emocionals o risc de patir-los. Aquesta feina pretén ser d’utilitat tant per al jovent com per a les seves famílies, així com organitzacions de salut mental, legisladors i personal del sector educatiu, de la salut i d’informació juvenil.

Luis Joaquín García, catedràtic de la Universitat de Jaén, impulsora de la iniciativa, “cal destacar a nivell mediàtic la importància de commemorar dates com el Dia Mundial de la Salut Mental per conscienciar i sensibilitzar la societat civil de la difícil situació emocional que pateixen a l’Estat espanyol un alt percentatge de la població adolescent i jove”.

Consell assessor extern

La Xarxa PROEMO compta amb un consell assessor extern integrat per nou entitats governamentals, no governamentals i del tercer sector a nivell europeu, nacional i autonòmic: l’Agència Europea d’Informació i Assessorament Juvenil (ERYICA), l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE), adscrit al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030; el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), la Fundació Princesa de Girona (GPdGi), el grup de Salut Integral de la FELGTBI+, la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE), l’Associació Espanyola d’Ajut Mutu contra la Fòbia Social i Trastorn de l’Ansietat (AMTAES), l’Associació Andalusa de Tècnics de Joventut (AATJ) i l’Associació Asturiana per a l’Atenció i la Cura de la infància (ASACI).

D’aquesta manera, l’equip de recerca i el consell assessor extern treballaran de manera col·laborativa en la redacció d’un nou document estratègic que inclourà la recerca i l’anàlisi de les dades disponibles després de la pandèmia de la covid-19. També comptarà amb la incorporació de l’experiència aportada per grups socials sovint ignorats, com organitzacions de salut mental infantil, minories, stakeholders i responsable de gestió política.

La xarxa d’excel·lència PROEMO, que es va posar en marxa l’1 de juny i s’estendrà durant els dos propers anys, compta amb el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i de l’Agència Estatal de Recerca a través del Programa Estatal per impulsar la recerca científico-tècnica i la seva transferència en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023.