El professor Robert Sala revisa en les conferències científiques de Iubilo la petja humana sobre la Terra, des de les primeres extincions de megafauna i canvis dràstics de paisatges, fins a l'actual crisi climàtica

Iubilo URV va iniciar el tercer curs de les Tertúlies Científiques mensuals sobre temes actuals i d’interès social sobre ciència i tecnologia aquest dimarts 6 d’octubre. Va fer-ho amb el professor de prehistòria Robert Sala Ramos, del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, parlant sobre “L’Antropocè, crisi climàtica i moviments poblacionals: què ens diu l’evolució humana?”. 

Robert Sala, també investigador de l’IPHES, va revisar el concepte d’antropocè, que pot ser definit com l’època geològica en què l’activitat humana està causant un impacte global a la Terra. Malgrat els efectes evidents que veiem, com la mateixa crisi climàtica i molts altres, “antropocè” és un terme discutit perquè geològicament té una durada molt curta comparada amb les altres èpoques prèvies, i sobretot perquè no hi ha un consens sobre quan va començar: si fa uns 2 milions d’anys amb els primers Homo, o bé amb el neolític, o amb la revolució industrial del segle XIX, o a finals del segle XX amb el canvi climàtic ben evident. A diferència d’altres divisions geològiques, aquí no hi ha un punt temporal clau on posar una espiga daurada (golden spike) com a marcador del canvi d’època o temps geològic. 

Però els canvis són molt evidents, com Robert Sala va relacionar i il·lustrar amb molts exemples seguint l’evolució humana des dels primers Homo fins a l’actualitat. Alguns dels primers esdeveniments globals amb més impacte foren les extincions massives de megafauna —sobretot a Amèrica— fa més de 10.000 anys, els inicis de l’agricultura i la ramaderia fa uns 10.000 anys, la gestió dels boscos i la seva crema, i els canvis de sòls, i sobretot els múltiples efectes que han comportat la revolució industrial i tecnològica dels recents segles i decennis. 

Tot això és degut a l’explotació dels recursos de la natura per part dels humans, cada cop més complexa i aprofundida, juntament amb la demografia creixent i els moviments poblacionals des de fa quasi un milió d’anys, i la capacitat d’adaptació d’Homo sapiens. 

Alguns dels exemples antics més sorprenents són les mines d’or dels romans a Las Médulas de Lleó, o les cabanes fetes amb ossos de mamuts del paleolític a les planes de les actuals Ucraïna i Rússia, o la xarxa de calçades fetes pels inques als Andes. 

Finalment, en el debat amb els assistents a la conferència, Robert Sala va deixar clara la constatació gens optimista que la crisi climàtica no tindrà marxa enrere i que els impactes seran permanents, perquè els poders econòmics, la gran indústria i el capital, bàsicament dels EUA, afavorits pel populisme —el principal problema de la democràcia, com ja deia Demòstenes— se’n beneficien. En tenim una clara demostració en el futur immediat en l’aprofitament dels recursos de l’Àrtic gràcies a l’obertura de rutes marítimes tot l’any per la desfeta del gel polar. 

Les properes tertúlies científiques de Iubilo, que coordina Francesc Castells, es poden consultar al web de Iubilo.