Les excavacions a Gran Dolina han recuperat almenys 24 nous fòssils humans de fa 850.000 anys; altres jaciments han aportat importants descobriments sobre la evolució humana

Avui dimecres han finalitzat els treballs d’excavació al complex de jaciments de la Sierra de Atapuerca (Burgos), iniciats el passat 20 de juny, amb la participació de més de 300 investigadors i investigadores de diverses institucions nacionals i internacionals. La Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) hi han tingut una participació destacada, amb prop de 120 membres entre personal investigador, tècnic i estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. L’equip ha coordinat les excavacions als jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador, així com els treballs de rentat i triatge de sediments al riu Arlanzón.

La troballa més destacada de la campanya ha estat la recuperació d’almenys 24 nous fòssils humans atribuïts a Homo antecessor al jaciment Gran Dolina. Entre les restes, de prop de 850.000 anys d’antiguitat, hi ha fragments cranials, vèrtebres, falanges, dents i diversos ossos llargs. Alguns conserven marques de tall produïdes durant el processament dels cossos, noves evidències de les pràctiques de canibalisme ja documentades en aquest nivell.

Una de les principals novetats és la recuperació de restes corresponents a individus adults, molt poc representats fins ara al conjunt d’Homo antecessor, dominat principalment per restes infantils i juvenils. Les peces dentals que han recuperat permeten identificar provisionalment un nou individu adult i eleven fins a entre 12 i 15 el nombre mínim d’individus representats en aquest nivell, una xifra que es revisarà a mesura que avancin els estudis.

Juntament amb les restes humanes també s’ha recuperat una abundant col·lecció d’eines de pedra elaborades sobre sílex, quarsita, gres i quars, així com nombroses restes de fauna, entre les quals hienes, castors, cérvols, bòvids, cavalls i rinoceronts. Aquest conjunt permet reconstruir amb un gran nivell de detall l’entorn on van viure aquests grups humans i reforça el paper de Gran Dolina com un dels principals referents internacionals per estudiar els primers poblaments humans d’Europa.

La campanya també ha aportat nous resultats als altres jaciments d’Atapuerca. A Sima del Elefante, els treballs als estrats més antics —de fa més d’1,2 milions d’anys—, han recuperat l’esquelet pràcticament complet d’un linx —excepte el crani— i noves evidències de l’activitat dels primers homínids que van ocupar la serra, amb diverses eines de pedra elaborades sobre diferents matèries primeres.

Al jaciment de Galería, datat fa uns 300.000 anys, s’han recuperat més de 900 restes de fauna i prop de cinquanta eines lítiques. Les nombroses fractures intencionades identificades als ossos indiquen que els grups humans processaven els animals per extreure’n el moll, reforçant la interpretació del jaciment com un espai d’aprofitament recurrent de les preses que queien a l’interior de la cavitat.

A Cueva Fantasma, les excavacions han documentat noves ocupacions neandertals i han confirmat l’extensió d’un antic cau de hienes, amb una excepcional concentració de copròlits —excrements fossilitzats— i abundants restes de fauna corresponents a diferents períodes del Plistocè.

Pel que fa a El Mirador, els investigadors han localitzat finalment els nivells pleistocens que es buscaven des del 2009. Paral·lelament, l’excavació dels nivells neolítics ha proporcionat nombroses restes de fauna domèstica, eines, ceràmiques decorades i un petit recipient ceràmic amb apèndixs en forma de banyes, una de les peces més singulars de la campanya, que ara serà analitzada per determinar-ne la funció.

Finalment, els treballs de rentat i triatge de sediments al riu Arlanzón han processat prop de dotze tones de sediments procedents dels diferents jaciments. Les restes recuperades de petits vertebrats, com rosegadors, aus, amfibis i rèptils, són essencials per reconstruir les condicions ambientals i climàtiques dels ecosistemes en què van viure aquests grups humans.

La campanya de 2026 ha estat també el segon any de treball del nou equip de codirecció del Projecte Atapuerca, integrat per investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, el CENIEH, la Universitat de Burgos i la Universitat d’Alcalá, que dona continuïtat a un dels projectes de recerca sobre evolució humana més importants del món.