Un estudi amb participació de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’IRB CatSud i la URV identifica alteracions en el comportament genètic que podrien contribuir a millorar-ne la predicció clínica en el futur

El trastorn bipolar és un dels trastorns mentals més freqüents i es caracteritza per l’alternança d’episodis de depressió i d’eufòria o irritabilitat extrema. Tot i que se sap que la genètica hi té un paper important, els mecanismes biològics que hi ha al darrere encara no són del tot coneguts. Un estudi internacional amb participació de personal investigador de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat canvis en el comportament dels gens, induïts per factors ambientals, que han associat al trastorn bipolar. Segons l’equip investigador, els resultats poden contribuir al desenvolupament d’indicadors útils per al diagnòstic.

La recerca, publicada a la revista EBioMedicine, és la metaanàlisi —estudi que treballa amb dades existents— sobre epigenètica i trastorn bipolar més gran realitzada fins ara. L’equip investigador ha treballat a escala internacional amb dades de 3.476 persones procedents de dotze cohorts diferents. D’aquestes, 1.729 estaven diagnosticades amb trastorn bipolar i 1.747 no presentaven la malaltia. L’objectiu era identificar canvis epigenètics vinculats al trastorn. L’epigenètica estudia les modificacions químiques que regulen l’activitat dels gens sense alterar-ne la seqüència d’ADN. Aquestes modificacions poden estar induïdes per factors ambientals com l’estrès, la contaminació o els hàbits de vida, i condicionen la manera com les cèl·lules utilitzen la informació genètica.

Els resultats han permès identificar 47 regions de l’ADN amb modificacions epigenètiques associades al trastorn bipolar. Diverses d’aquestes regions es troben en gens relacionats amb processos de neurotransmissió, amb la resposta immunitària i amb mecanismes de regulació cel·lular. Més enllà d’identificar aquestes alteracions, l’estudi demostra que la informació epigenètica pot complementar els models de predicció del trastorn bipolar basats en informació genètica i fer-los més precisos. Més concretament, s’ha observat que l’ús de les anomenades puntuacions de poli-metilació —indicadors que reflecteixen múltiples canvis epigenètics— milloren la capacitat predictiva dels models actuals, especialment en el cas del trastorn bipolar de tipus I.

“Aquests resultats reforcen la idea que els factors epigenètics més influenciats pels factors ambientals poden aportar informació complementària a la genètica i contribuir, en el futur, al desenvolupament d’indicadors biològics útils per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques en salut mental”, comenta Vilella.

La recerca s’ha desenvolupat en el marc del Psychiatric Genomics Consortium Bipolar Disorder Working Group i ha comptat amb la participació de centres de recerca i universitats d’Europa, Amèrica del Nord i Austràlia. L’equip vinculat al HUIPM i a l’IRB CatSud ha contribuït amb una de les dotze cohorts analitzades, mentre que la URV, el Consorci Sanitari del Maresme i la Universitat Autònoma de Barcelona també han format part del projecte a través de la xarxa estatal CIBERSAM, la principal xarxa estatal de recerca en salut mental, integrada per grups d’investigació d’universitats, hospitals i centres de recerca d’arreu de l’Estat.

Referència: Tesfaye, M., Stavrum, A. K., Höffler, K. D., O’Connell, K. S., David, F. S., Garrett, M. E., Hesam-Shariati, S., Overs, B. J., Pisanu, C., Spano, L., Watkeys, O. J., Weihs, A., Ardau, R., Ashley-Koch, A. E., Athanasiu, L., Beckham, J. C., Bourassa, K. J., Chillotti, C., Djurovic, S., Drange, O. K., … Le Hellard, S. (2026). DNA methylation signatures associated with bipolar disorder in peripheral blood improve prediction models. EBioMedicine, 128, 106284. https://doi.org/10.1016/j.ebiom.2026.106284