24/05/2021

Un estudi detecta una alta concentració de microplàstics i presència de fibres de polièster a la costa tarragonina

El treball impulsat pel grup de recerca TecnAtox de la URV quantifica i determina la mida, la morfologia i la composició dels microplàstics presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la costa de Tarragona. Les fibres de polièster s’han localitzat com a microplàstics dominants als sediments del fons i l’aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges

Membres del grup de recerca durant la recollida de mostres.

La costa de Tarragona té una pressió elevada a causa de la indústria, l’urbanisme, el turisme i el port industrial, entre d’altres. Un dels problemes emergents que provoca una preocupació especial és la contaminació per plàstics i microplàstics, els fragments de material plàstic compresos entre 5 mil·límetres i 1 micròmetre (la mil·lèsima part d’un mil·límetre). Per això el grup de recerca TecnAtox de la URV ha investigat la contaminació d’aquestes partícules marines.

En l’estudi, que acaba de publicar a la revista científica The Science of the Total Environment, s’ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d’aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. És a dir, s’ha analitzat la contaminació dels microplàstics marins des d’un punt de vista integrat, que inclou aigua de mar superficial, sorra de platges i sediments.

L’equip investigador ha recollit mostres d’aigües superficials —aproximadament al llarg de tres quilòmetres lineals—, sis mostres de sediments submarins i disset mostres d’arena de platja. L’abundància mitjana dels microplàstics que s’ha localitzat ha estat d’1,3 partícules per metre cúbic (1,30 MP/m3 ) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (32,4 MP/kg) en sediments marins, i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra. Les fibres de polièster han dominat als sediments del fons i l’aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges.

El grup ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d’aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda.

A la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d’àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que “aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n’alliberem a la mar”, explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca. A més a més, s’estan fragmentant, es fan de mida més petita, “i per tant poden afectar més els ecosistemes i augmentar-ne exponencialment el nombre.”

Les mostres més properes a la boca del port són les que registren valors més elevats en les tres matrius ambientals, aigua, sediments i sorra (3 MP/m3 en aigua, 89 MP/kg de sediment i 54 MP/kg de sorra). A la zona de la boca del port – platja de la Pineda es comptabilitzen més fonts emissores (estacions depuradores i escorrenties) juntament amb la influència del cap de Salou, que n’evita la dispersió.

Els investigadors han trobat molts cabdells de fibres associades a sediments del fons marí, matèria orgànica i plàncton, que emmascaren la quantitat real de fibres de la mostra. L’abundància de microplàstics a l’aigua de mar ha estat superior a la que es troba a les zones oceàniques d’arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població. Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d’aquestes partícules a la costa de Tarragona s’assimila a la d’estudis fets al Líban o a Israel.

Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d’acumulació de microplàstics, el provoquen, possiblement segons l’equip investigador, dos factors principals: d’una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d’una altra, els corrents d’aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears.

La composició i l’abundància de microplàstics suggereixen l’entrada de nombroses fonts terrestres, abocaments de plantes de tractament d’aigües residuals i emissaris d’aigües pluvials, rius i rieres, com els més importants. L’aigua de mar de la costa tarragonina rep i facilita la dispersió i la fragmentació d’aquestes partícules. És a dir, l’aigua rep els microplàstics de les fonts emissores (depuradores, per exemple), els distribueix i finalment s’agrupen i s’enfonsen, se’ls mengen o s’acumulen a la costa. La línia costanera actua com un reservori intermedi —un lloc on es diposita temporalment el microplàstic i quan hi ha tempesta o llevantada torna al mar— amb degradació constant i intercanvi actiu amb la superfície de l’aigua de mar. A més, els sediments actuen com un embornal significatiu per a mides de microplàstics mitjanes.

Referència bibliogràfica: Nora Expósito, Joaquim Rovira, Jordi Sierra, Jaume Folch, Marta Schuhmacher (2021). “Microplastics levels, size, morphology and composition in marine water, sediments and sand beaches. Case study of Tarragona coast (western Mediterranean)”. The Science of The Total Environment In Press. https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0048969721025249


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*