La recerca obre la porta a descobrir fàrmacs més naturals i amb menys toxicitat per als pacients amb càncer. Els resultats d’aquest treball liderat per investigadors de la URV s’han publicat a la revista Scientific Reports

El càncer provoca cada any deu milions nous de casos al món i es calcula que les morts relacionades amb aquesta malaltia arribaran als 13 milions l’any 2030, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Hi ha diferents teràpies oncològiques, però moltes vegades acaben provocant toxicitat o fan que alguns pacients hi presentin resistències. Per això en els últims anys ha anat agafant força l’ús dels compostos biològics actius (BAC) en aquests tractaments mèdics, com és el cas dels polifenols i flavonoides, que han demostrat propietats anticancerígenes gràcies al seus als components antioxidants,antiinflamatoris, antivirals, antimicrobians i immunomoduladors. Fins ara aquests components s’han utilitzat sobretot com a complements alimentaris. Per tant, introduir-los com a part de la teràpia oncològica planteja tot un repte, ja que cal esterilitzar-los prèviament i en aquest procés poden perdre les seves propietats. Ara, una recerca encapçalada per la Universitat Rovira i Virgili ha creat un mètode que permet mantenir-les intactes en més del 90% dels casos, uns resultats que suposen un pas endavant en l’administració d’aquests components més naturals en els tractaments de càncer. El resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Scientific Reports.

L’equip investigador, encapçalat per Marta Giamberini, del Departament d’Enginyeria Química de la URV, i Bartosz Tylkowski, d’Eurecat, va estudiar de quina manera diferents processos d’esterilització afectaven l’activitat dels BAC. Per fer-ho, “vam fer una extracció sòlida-líquida del contingut en flavonoides i polifenols de Cistus, un arbust, i els vam barrejar amb polímers biodegradables, que s’utilitzen en medicina i són més respectuosos amb el medi ambient. Un cop obtinguts, els vam sotmetre a tres mètodes diferents d’esterilització: temperatura amb vapor, rajos gamma i filtració per membrana”, explica Marta Giamberini.

Els investigadors van observar que la metodologia més adient per esterilitzar aquests compostos biològics és l’esterilització amb vapor, ja que permetia mantenir intactes més del 90% de les propietats. El pas següent va ser encapsular els compostos en un material fet del mateix polímer biodegradable. El revestiment de substàncies o medicaments és un procés cada vegada més utilitzat per protegir-ne les propietats de les condicions ambientals que poden alterar-les, com la llum, la humitat o l’oxigen, i a més permet alliberar de forma controlada la substància.

En experiments realitzats in vitro, els investigadors van observar com es comportaven els polifenols i els flavonoides encapsulats davant de glioblastomes, un tipus de càncer agressiu que s’origina al cervell o a la medul·la espinal, obtinguts directament de pacients operats. Els BAC van demostrar un alt potencial anticancerigen cap a aquests tumors, així com una baixa toxicitat en les línies cel·lulars no cancerígenes.

“Aquests resultats obren la possibilitat d’utilitzar teràpies oncològiques més naturals, tant en l’ús del material de les microcàpsules com en el medicament en si”, explica Giamberini, una línia de recerca en què aquest grup investigador està aprofundint. “A més, demostra que l’encapsulació de fàrmacs és eficient i té un alt potencial de créixer des del punt de vista farmacèutic”, apunta Bartosz Tylkowsky.

En l’estudi hi han col·laborat la Unitat de Tecnologies Químiques d’Eurecat, on s’ha fet l’extracció dels BAC i la determinació de l’activitat, i també la Universitat Nicolau Copèrnic de Polònia, que ha esterilitzat i estudiat l’activitat anticancerígena in vitro.

Referència bibliogràfica: Ammendola, M., Haponska, M., Balik, K. Modrakowska, P. Matulewicz, K., Kazmierski, L., Lis, A., Kozlowska, J., Garcia-Valls, R., Giamberini, M., Bajec, A., Tylkowski, B. Stability and anti-proliferativeproperties of biologically active compoundsextractedfrom Cistus L. aftersterilizationtreatments. SciRep 10, 6521 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-63444-3