Com els algoritmes poden calcular la dificultat d'un castell i com la geografia influeix en el lèxic casteller són els dos nous temes que s'han abordat en el marc d'aquesta iniciativa, que preveu incorporar noves disciplines en els propers mesos

Des de les matemàtiques i la filologia també es pot parlar de castells. Aquestes dues disciplines són les primeres d’una nova temporada del projecte Castells de ciència, que ja és visible a diferents carres de Reus amb cartells de gran format que plantegen curiositats relacionades amb el món casteller com ara si els algoritmes matemàtics poden establir la dificultat d’un castell  o com afecta la geografia al lèxic casteller. Els cartells es complementen amb la informació detallada que s’inclou a la pàgina web del projecte i a vídeos il·lustrats de la sèrie Ciència en 1 minut. Aquesta acció s’estendrà properament a altres ciutats com Tarragona.

“Quin castell és més difícil?”. Amb aquesta pregunta es vol demostrar que a través de les matemàtiques es pot parlar de castells. La incògnita que es planteja en aquest cartell es pot resoldre a través del codi QR que incorpora, i que porta a la pàgina web on hi ha la informació on s’explica, de forma molt divulgativa, com els algoritmes poden establir la dificultat dels diferents castells tenint en compte variables diverses que donen com a resultat un model matemàtic que classifica els castells en funció de la seva dificultat. El físic i investigador ICREA del Departament d’Enginyeria Química, Roger Guimerà, ha estat l’autor d’aquest article. Aquesta informació es complementa amb el vídeo “Què és i com funciona un algoritme?”, que forma part de la sèrie Ciència en 1 minut.

A través de la filologia catalana també es pot parlar de castells, i de formes molt diferents. “Digue’m com t’anomenen i et diré d’on ets” és el títol d’un altre cartell que es pot veure pels carrers de Reus i que demostra com el lèxic genera trets diferencials en funció del territori on es facin els castells. Tant si es tracten les tècniques de fer castells com si es fan referències a les posicions que ocupen les diverses persones que formen un castell, es poden trobar diferents fórmules en funció de la zona geogràfica. Els textos els han elaborat els investigadors del Departament de Filologia Catalana de la URV Pere Navarro, Joan Rovira i Jordi Ginebra. La relació entre castells i llengua s’amplia també amb el vídeo “Com afecta la filologia al lèxic casteller?”

Castells de ciència

El projecte Castells de ciència va nèixer l’any 2022 amb l’objectiu de fer divulgació científica des de diferents disciplines amb els castells com a element vertebrador. En la primera temporada es va parlar sobre antropologia, química, literatura, física, arquitectura, sociologia, història i literatura, i en aquesta segona temporada, a més de les matemàtiques i la filologia catalana s’incorporaran nous temes sobre química, i disciplines noves com psicologia, nutrició o infermeria.

Aquesta iniciativa està impulsada per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV (UCC+I) i la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller. La iniciativa compta també amb el patrocini de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació i de l’empresa Repsol.