Un estudi amb participació de la URV compara els efectes de tres compostos químics en els macròfags, la primera línia de defensa del sistema immunitari

Alguns compostos químics tenen la capacitat d’interferir en el funcionament del sistema hormonal de l’organisme. Els anomenats disruptors endocrins es troben en una gran varietat de productes i materials d’ús quotidià, com ara envasos alimentaris, tèxtils, mobiliari o productes industrials. El seu potencial per interferir en diferents processos biològics ha fet que siguin objecte d’un interès creixent per part de la comunitat científica, que estudia com afecten diverses funcions de l’organisme. En aquesta línia, una recerca liderada per l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb participació d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat com tres disruptors endocrins afecten el sistema immunitari.

L’estudi s’ha centrat en el comportament dels macròfags —cèl·lules especialitzades del sistema immunitari que actuen com a primera línia de defensa de l’organisme— davant del bisfenol A (BPA), l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i el tris(1,3-dicloro-2-propil) fosfat (TDCPP). Els resultats, publicats a la revista científica Environment International, mostren que els tres compostos provoquen respostes diferents sobre aquestes cèl·lules, des d’una reducció de la seva viabilitat fins a alteracions en alguns dels mecanismes implicats en la resposta immunitària.

Tot i ser disruptors endocrins, els tres compostos tenen usos i característiques diverses. El BPA s’utilitza en alguns plàstics i recobriments d’envasos alimentaris. El PFOA s’ha emprat en l’elaboració de materials i recobriments resistents a l’aigua, les taques o el greix. El TDCPP, per la seva banda, s’utilitza com a retardant de flama en alguns mobles, teixits i productes industrials.

Per estudiar-ne els efectes, l’equip investigador va exposar els tres compostos a macròfags derivats de cèl·lules THP-1, un model experimental utilitzat en estudis d’immunologia i toxicologia. Aquestes cèl·lules detecten senyals de perill, participen en la resposta inflamatòria i es comuniquen amb altres cèl·lules immunitàries mitjançant molècules com les citocines.

El TDCPP, el més tòxic

Dels tres compostos analitzats, el TDCPP va ser el que va mostrar una toxicitat més elevada en les condicions experimentals estudiades. L’exposició a aquesta substància va reduir la viabilitat dels macròfags i també va disminuir determinades respostes immunitàries. Aquest comportament apunta a un possible efecte immunosupressor, és a dir, una reducció de la capacitat de les cèl·lules per respondre davant d’un estímul.

En el cas del PFOA, es van activar alguns mecanismes de defensa dels macròfags, però aquesta activació no es va traduir en un augment dels nivells de determinades citocines, unes molècules que permeten la comunicació entre les cèl·lules immunitàries i contribueixen a coordinar la resposta inflamatòria. Així, les cèl·lules semblaven activar alguns mecanismes de defensa però no desenvolupaven una resposta completa en els paràmetres analitzats.

En canvi, el BPA va mostrar un impacte molt més limitat. L’exposició a aquest compost no va afectar de manera significativa la viabilitat dels macròfags ni els principals paràmetres de resposta immunitària analitzats. Tampoc es van observar alteracions rellevants en els mecanismes de comunicació entre aquestes cèl·lules.

Els investigadors assenyalen, però, que calen estudis addicionals per comprendre millor els mecanismes que hi ha darrere d’aquests efectes i determinar com aquests i altres compostos poden afectar el sistema immunitari en altres condicions experimentals.

En conjunt, els resultats posen de manifest que tres substàncies del mateix grup de contaminants poden provocar efectes molt diferents sobre unes mateixes cèl·lules immunitàries. Comprendre aquestes diferències pot contribuir a millorar l’avaluació dels riscos de l’exposició a substàncies químiques i a identificar els mecanismes pels quals poden interferir en processos relacionats amb el sistema immunitari.

A l’estudi hi ha participat personal investigador de la Universitat Rovira i Virgili i del German Federal Institute de Berlín (Alemanya). La recerca s’emmarca en el projecte europeu PARC (Partnership for the Assessment of Risks from Chemicals), una iniciativa d’Horizon Europe cofinançada per la Unió Europea que treballa en l’avaluació i la gestió dels riscos associats a l’exposició a substàncies químiques, amb l’objectiu de contribuir a la protecció de la salut humana i el medi ambient.

Referència: Sabuz, O., Blanco, J., Deepika, D., Schuhmacher, M., & Kumar, V. (2026). Immunomodulatory effects of Bisphenol A, perfluorooctanoic acid, and tris(1,3-dichloro-2-propyl) phosphate on THP-1-derived macrophages. Environment International, 213, 110321. doi:10.1016/j.envint.2026.110321.