L’evidència científica recollida per la URV relaciona metabòlits amb aliments específics i obre la porta a dissenyar estratègies nutricionals personalitzades

Determinar amb precisió els patrons dietètics dels infants no és tan senzill com sembla. En la pràctica clínica i en recerca, el seguiment alimentari infantil s’ha basat tradicionalment en qüestionaris o enquestes que depenen de la memòria i del criteri de les famílies. Valoracions subjectives sobre la quantitat d’aliments que es consumeixen, o fins i tot el què s’entén per alimentació saludable pot variar àmpliament en funció de trets socials o culturals, fet que dificulta la feina del personal sanitari i investigador. Per abordar aquesta problemàtica, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut de Recerca Biomèdica CatSud estudia com els compostos involucrats en el metabolisme —anomenats metabòlits— poden ser indicadors més precisos dels patrons dietètics d’infants i joves.

El darrer estudi que han publicat recopila l’evidència científica sobre la relació entre dieta i perfils metabolòmics en nens i adolescents de fins a 18 anys. La metabolòmica analitza centenars de molècules en fluids biològics, com la sang i l’orina. Aquests metabòlits són producte del metabolisme i reflecteixen la resposta del cos a factors com l’alimentació, l’activitat física o la microbiota intestinal. Encara que en adults aquesta aproximació ja s’aplica per estudiar la dieta i la salut, en infants l’evidència és més limitada. “Hi ha menys dades en nens i adolescents, tot i que és una etapa clau per establir la base de la salut metabòlica futura”, lamenta Mariona Gispert, investigadora del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV.

En el marc de la recerca, l’equip investigador va analitzar 659 estudis potencialment rellevants elaborats amb anterioritat, fins al 2025. D’aquests, només vuit complien els criteris d’anàlisi: incloïen menors d’edat, mesuraven metabòlits en sang i/o orina, i els relacionaven amb el consum d’aliments concrets o amb l’adherència a determinats patrons dietètics. La mostra final recollia dades de gairebé 6.000 infants i adolescents de dotze països.

Els resultats relacionen la presència de diversos metabòlits amb la ingesta de determinats aliments o amb patrons dietètics específics. Un exemple és l’hipurat: la presència d’aquest compost a l’orina augmenta amb l’adherència a la dieta mediterrània i amb el consum de fruites i verdures. En canvi, si disminueix, és indicador d’una dieta amb pocs productes frescos i més ultraprocessats. Un efecte similar té la prolina betaïna, la presència de la qual augmenta en orina quan es mengen fruites i verdures.

La revisió també revela el potencial dels metabòlits sanguinis: el DHA, un àcid gras omega-3 essencial per al desenvolupament neurològic, abunda a la sang dels infants amb major consum de peix; i aminoàcids de cadena ramificada com la leucina, la valina i la isoleucina tendeixen a ser més baixos en dietes amb molts ultraprocessats, possiblement per desplaçament d’aliments rics en proteïnes de qualitat. Tots aquests compostos, i molts d’altres, podrien actuar com a biomarcadors d’ingesta —una “petjada metabòlica” dels aliments— amb un gran potencial per millorar l’avaluació i el tractament nutricional en pediatria.

Cap a una nutrició infantil més precisa

Tot i que els investigadors alerten que l’evidència d’aquestes associacions encara és limitada —sobretot en infants i joves—, no dubten del potencial de la metabolòmica per millorar l’avaluació i el tractament en nutrició: “Aquests biomarcadors ens podrien ajudar a conèixer amb més precisió el patró alimentari real dels pacients; també a entendre com respon el seu organisme davant determinats aliments”, explica Verònica Luque, investigadora del mateix departament. Amb evidència científica suficient, aquest coneixement obriria la porta a dissenyar intervencions nutricionals personalitzades i a la prevenció de malalties metabòliques com l’obesitat.

Aquesta recerca ha estat liderada per la investigadora Mariona Gispert-Llauradó, amb coordinació de Verònica Luque i Joaquín Escribano, de la Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV i l’IRBcatSud. Actualment, el grup treballa en el projecte europeu Biomarkid, que analitza biomarcadors d’alimentació i activitat física en milers d’infants europeus per aprofundir en la relació entre dieta i salut a través dels metabòlits des de les primeres etapes de la vida.

Referència: Gispert-Llauradó M, et al. Association Between Diet and Metabolome in Childhood and Adolescence: A Systematic Review. Nutrition Reviews. 2026. https://doi.org/10.1093/nutrit/nuaf305