Un estudi de la URV mostra que el 17,2% ha utilitzat aquesta eina per gestionar preocupacions emocionals, principalment estrès, ansietat i problemes interpersonals

La intel·ligència artificial generativa ja forma part de la vida quotidiana de moltes persones, també quan es tracta de buscar suport davant de malestars emocionals. Un estudi liderat per la investigadora del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Anna Huguet, amb l’estudiant del màster en Psicologia General Sanitària, Llorenç Díaz,  ha analitzat fins a quin punt ChatGPT s’utilitza de manera espontània com a eina de suport en salut mental, quins usos se’n fan, quins beneficis i riscos perceben les persones usuàries i si hi ha diferències segons l’edat.

La recerca, publicada a la revista Journal of Public Health, parteix d’una realitat cada vegada més present: moltes persones recorren a eines digitals per buscar informació, ordenar idees o trobar orientació davant situacions d’estrès, ansietat, conflictes personals o altres dificultats relacionades amb el benestar emocional. ChatGPT no és una eina dissenyada específicament per fer teràpia ni disposa de validació clínica com a recurs de salut mental, però la seva disponibilitat immediata, la facilitat d’ús i la possibilitat de mantenir una conversa escrita han fet que algunes persones l’utilitzin amb aquesta finalitat.

L’estudi es va fer en dues fases. En primer lloc, els investigadors van entrevistar dotze estudiants universitaris per explorar com utilitzaven ChatGPT i quina relació podia tenir aquest ús amb la gestió del malestar emocional. A partir d’aquestes entrevistes, van elaborar un qüestionari de 19 preguntes que posteriorment van respondre 500 persones catalanoparlants, de 16 anys o més i residents a Catalunya.

Els resultats mostren que l’ús general de ChatGPT és molt estès: un 74,6% dels participants l’havia utilitzat alguna vegada. Ara bé, el seu ús per motius relacionats amb la salut mental és molt més limitat. En concret, 86 persones, el 17,2% del total de la mostra, van afirmar que l’havien consultat com a recurs per gestionar aspectes del seu benestar emocional. Entre aquestes persones, la majoria en feia un ús poc freqüent: el 58,1% el feia servir un cop al mes o menys per aquesta finalitat.

Entre aquest grup, les consultes més habituals estaven relacionades amb l’estrès, l’ansietat o les preocupacions generals, que van aparèixer en el 64% dels casos. També eren freqüents els problemes en les relacions personals, esmentats pel 53,5% de les persones que havien utilitzat ChatGPT per aquest motiu, i les qüestions vinculades al creixement personal, amb un 51,2%. Altres temes, com la tristesa o el baix estat d’ànim, les dificultats per dormir, la soledat, les experiències traumàtiques, les addiccions o les conductes autolesives, van aparèixer amb percentatges més baixos.

Pel que fa als motius d’ús, la funció més habitual era obtenir consells o estratègies per regular les emocions, una finalitat assenyalada pel 73,3% dels usuaris en aquest àmbit. També es feia servir per aconseguir una nova perspectiva sobre un problema, en el 61,6% dels casos, o per posar ordre als pensaments, en el 53,5%. Amb menys freqüència, algunes persones el van utilitzar per prendre decisions personals, sentir-se escoltades o validades emocionalment, substituir parcialment el suport humà o professional, buscar un possible diagnòstic o accedir a informació sobre serveis professionals.

La percepció sobre la seva utilitat és ambivalent. Entre les persones que l’havien fet servir per motius de salut mental, el 55,8% considerava que ChatGPT les havia ajudat de manera moderada o alta. En canvi, un 38,4% afirmava que només les havia ajudat ocasionalment i un 5,8% deia que no les havia ajudat gens. L’estudi també apunta que, tot i que la resposta més habitual era que ChatGPT no havia influït en la possibilitat de buscar ajuda professional, més de la meitat de les persones enquestades que l’havien utilitzat per salut mental sí que indicaven algun grau d’influència, lleu, moderada o forta, en aquesta decisió.

Un dels resultats més destacats és la diferència per edats. L’ús de ChatGPT, tant en general com per qüestions de salut mental, disminueix clarament amb l’edat. En els grups més joves, l’eina està molt més incorporada. Segons l’estudi, el 39,5% dels adolescents d’entre 16 i 19 anys havien utilitzat ChatGPT per gestionar aspectes relacionats amb la salut mental.

Accessible i ràpid en oferir respostes

Les persones participants identifiquen sobretot avantatges pràctics: la rapidesa de resposta, l’accessibilitat, la disponibilitat les 24 hores del dia i la facilitat d’ús. Són característiques que poden explicar per què algunes persones hi recorren en moments de dubte, malestar o necessitat d’ordenar idees. Alhora, també apareixen barreres importants. La principal és la incertesa sobre la fiabilitat de les respostes, assenyalada pel 60,5% de les persones que l’havien utilitzat per consultes sobre salut mental. També preocupen la falta d’interacció humana, la privacitat, el caràcter impersonal de l’eina, la possibilitat que doni respostes massa genèriques o poc adaptades i l’absència d’eficàcia terapèutica demostrada.

“Els resultats que hem obtingut suggereixen que ChatGPT pot actuar com un recurs complementari i de primer accés per a preocupacions quotidianes relacionades amb el benestar emocional, especialment entre adolescents i adults joves”, comenta la investigadora Anna Huguet, tot i que també adverteix en què “no es pot considerar un substitut de l’atenció professional”.

La investigació també apunta la necessitat de promoure un ús informat i responsable d’aquestes eines. “Si cada vegada més persones, especialment joves, les utilitzen per parlar de preocupacions emocionals, caldrà explicar-ne bé les possibilitats i els límits, identificar en quines situacions poden ser útils i deixar clar quan és necessari buscar ajuda professional”, afegeix Llorenç Díaz, que també ha participat en l’estudi.

Segons els autors, aquest és un fenomen emergent que pot tenir implicacions per a la salut pública, però que s’ha d’abordar amb prudència, evidència científica i garanties de seguretat per a les persones usuàries.

Referència bibliogràfica: Diaz, L., Huguet, A. Spontaneous use of ChatGPT for mental health support: an exploratory study. J Public Health (Berl.) (2026). https://doi.org/10.1007/s10389-025-02668-x