Els arqueòlegs del GRESEPIA de la URV han localitzat un temple extern al recinte i una doble muralla durant els treballs realitzats entre el 26 de juny i el 14 de juliol

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha realitzat, entre el 26 de juny i el 14 de juliol, uns treballs al jaciment arqueològic de l’Assut de Tivenys que han permès descobrir un espai de culte ubicat fora del poblat, al costat d’una porta d’accés al mateix, i també el que sembla un doble mur defensiu que transcorre en paral·lel, entre les torres T4 i T5.

La descoberta del temple és “una troballa excepcional” segons afirma Jordi Diloli, director de les excavacions, donada la seva ubicació externa al jaciment, cosa que classifica aquesta construcció dins la categoria de santuari ad portam. Es tracta d’un petit temple, situat just abans de la porta central d’accés i adossat a la muralla, que està format per dos recintes alineats a dos nivells (R1 i R2).

Diloli explica que “possiblement s’hi realitzaven ritus de purificació previs a l’accés al poblat, ja que consideraven l’interior com una part segura i pura, en contraposició a la inseguretat externa”. Aquest espai de culte també podria relacionar-se a rituals vinculats a l’agregació social i la protecció. L’equip ha determinat que la construcció d’aquest temple podria datar del segle III aC i que va ser destruït per un incendi a principis del segle II aC.

Més enllà d’aquesta descoberta, que correspon a un dels dos sectors previstos d’excavar aquest estiu, al segon sector, situat entre les torres T4 (que protegeix la porta central, on hi trobem el temple) i T5, també s’hi ha treballat per intentar localitzar la muralla de tancament. Les excavacions realitzades “han permès posar al descobert part d’aquest recinte murari, però no tot, ja que en un punt proper a la T4 hi ha una fort desnivell que ho ha impossibilitat” detalla Jordi Diloli. Tanmateix, s’observa que existeixen dos murs que avancen en paral·lel tancant el poblat, cosa que es podria interpretar com a dues muralles d’èpoques diferents que seguirien traçats similars.

El director de les excavacions avança que, possiblement, la campanya del 2024 estarà enfocada a aquest objectiu: acabar de localitzar aquest doble mur per entendre definitivament l’evolució del sector defensiu i tenir tot el perímetre del jaciment totalment definit. A més a més, Diloli no descarta fer aquest any una nova intervenció per consolidar alguns murs que presenten desperfectes causats per l’erosió, sobretot tenint en compte que a la zona més elevada del jaciment hi ha panys de muralla amb alçades que van des dels 2 als 5 metres, que cal conservar.

L’Assut de Tivenys ha estat objecte de fins a 24 excavacions, des de l’any 2000. Troballes d’anteriors treballs al jaciment, ja deixaven entreveure que era un dels poblats ibèrics més importants de totes les Terres de l’Ebre i, fins i tot, del nord-est peninsular, cosa que aquests descobriments recents ratifiquen.

En les intervencions d’aquestes setmanes, sufragades per la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Tivenys i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha participat una vintena de persones entre l’equip investigador i alumnes de la URV, estudiants dels graus d’Història i Història de l’Art i Arqueologia de la URV i del màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada que han cursat el XII curs d’arqueologia de l’Assut, una formació que permet a l’estudiantat realitzar pràctiques arqueològiques en un jaciment del territori.