07/10/2020

Dones, solters, adolescents i joves són les persones que viuen pitjor el confinament

La confiança en el sistema de salut, consultar els canals oficials i no exposar-se a les notícies falses ajuden a adaptar-se millor a les mesures de contenció de la COVID-19

El confinament i la quarantena són mesures efectives per controlar els contagis per COVID-19, però no totes les persones viuen la situació de la mateixa manera i, en alguns casos, tenen conseqüències psicològiques. Conèixer les variables sociodemogràfiques i psicològiques personals que es relacionen amb una millor i pitjor adaptació a l’experiència de tancar-se a casa ha de permetre dissenyar accions preventives per a la població més vulnerable. És per això que un grup d’investigadors del Departament de Psicologia de la URV ha estudiat les característiques de 2.055 persones de l’Estat i n’ha pogut extreure diverses conclusions.

Les persones més vulnerables

Gràcies a les respostes d’aquests participants en un qüestionari sobre aspectes socials i personals, els investigadors dels grups de recerca METODOLO i DESENVOL han observat que aquells que van viure el confinament com una experiència desagradable són majoritàriament les dones, els adolescents i joves, les persones que viuen soles i les que tenen por de perdre la feina. Més concretament, han detectat que les dones tenien més estrès que els homes, una qüestió que, “tot i que no hem estudiat, podria ser degut en part als problemes de conciliació”, explica Fàbia Morales, que ha liderat la recerca. D’altra banda, les persones amb por de perdre la feina viuen pitjor el confinament que aquelles que ja l’han perdut, la qual cosa suggereix que la incertesa sobre  la pròpia feina dificulta adaptar-se a aquesta situació.

Les persones de més edat van adaptar-s’hi millor que els més joves, però, en canvi, van viure la situació amb més preocupació perquè “per als adolescents i joves, la socialització és més central i per a les persones de més edat ho és la família”, argumenta Morales. Respecte al fet de viure sol o en parella, també s’ha considerat un factor determinant: el confinament va ser una experiència menys negativa per a les persones que conviuen amb parella i sense fills que per a les persones que viuen soles o tenen una relació però no van confinar-se juntes.

Els trets psicològics protectors

Les variables sociodemogràfiques, doncs, tenen un pes important en la manera de viure les mesures socials i sanitàries, però també són rellevants determinades característiques psicològiques de les persones: l’estabilitat emocional, la capacitat de resiliència en situacions adverses, tenir autoestima i ser optimista són factors protectors.

En aquest sentit, l’estudi ha trobat una dada que diferencia la població espanyola de la dels altres països on també s’han fet estudis similars: contràriament al que preveien els investigadors de la URV i al que s’havia observat en estudis d’altres poblacions, les persones extravertides van adaptar-se millor al confinament. “Teníem la hipòtesi que la necessitat de socialització de les persones més extravertides seria un factor que els faria viure més negativament la distància social, però en realitat són més resilients i, en el cas d’Espanya, van beneficiar-se de les xarxes veïnals que es van crear”. Les activitats als balcons i les cadenes de solidaritat entre veïns del barri, doncs, van actuar com a factors protectors perquè no se sentissin aïllades.

La confiança en el sistema sanitari i les mesures és essencial

L’enquesta que van respondre més de 2.000 persones també ha detectat aquelles accions que permeten adaptar-se millor a les successives mesures socials per afrontar la pandèmia. Com ja es va recomanar durant el confinament, és necessari tenir rutines i separar els espais personals i de la feina. Però tan important com aquestes és la confiança: assumir notícies falses sobre el coronavirus com a certes és nociu, per això Morales recomana “consultar els canals oficials d’informació i confiar en el sistema de salut, els experts i les mateixes mesures de prevenció i contenció dels contagis”.

Si bé ja han aconseguit establir perfils de les persones que pitjor i millor s’adapten al confinament i a la quarantena, la recerca no s’atura aquí. Ara els grups METODOLO i DESENVOL treballen  per dissenyar una altra enquesta per determinar el perfil de les persones que compleixen millor i les que incompleixen les mesures i recomanacions sanitàries sobre la pandèmia. “Amb això acabarem de tenir una imatge completa per poder elaborar recomanacions útils per  complir les mesures i per saber a quins grups hem de dirigir-les especialment”, avança Morales.

Referència bibliogràfica: Fabia Morales-Vives, Jorge-Manuel Dueñas, Andreu Vigil-Colet and Marta Camarero-Figuerola. Psychological Variables Related to Adaptation to the COVID-19 Lockdown in Spain, Frontiers in Psychology, 11, 2020. DOI: 10.3389/fpsyg.2020.565634.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*