Un estudi demostra per primera vegada la relació que existeix entre ingerir aliments amb un elevat índex glucèmic – com els sucres, els arrossos o la pasta refinats, que es descomponen ràpidament durant la digestió i alliberen glucosa a la sang- i un major risc de patir malalties metabòliques

Aprofundir i ampliar els coneixements que ja existeixen sobre la relació entre l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica ha estat l’objectiu de l’estudi coordinat per la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, encapçalat per la doctora Mònica Bulló. El treball, publicat a la revista científica The American Geriatrics Society, ha avaluat durant gairebé cinc anys 6.606 homes i dones adults amb alt risc cardiovascular.

Aquest estudi ha demostrat, per primera vegada, que un índex glucèmic (IG) – que indica la velocitat amb la que un aliment que conté carbohidrats augmenta els nivells de glucosa a la sang-  i una càrrega glucèmica (CG) – que té en compte a més la quantitat  de carbohidrats que té una porció d’un aliment particular- elevats s’associen no només amb major risc de desenvolupar síndrome metabòlica, sinó també amb més probabilitats de patir obesitat abdominal.

La síndrome metabòlica és un conjunt de condicions mèdiques que inclouen obesitat, hipertensió, alts nivells de sucre i/o de triglicèrids en sang i nivells de colesterol anormals. La falta d’activitat física i una dieta poc saludable s’han considerat com els dos els factors principals que desencadenen l’aparició d’aquesta síndrome. A més, són molts els estudis que han posat en relació una major prevalença d’aquest trastorn no només amb l’obesitat i la diabetis tipus 2, sinó també amb un major risc cardiovascular. Davant d’aquesta situació, bona part dels esforços se centren a prevenir i millorar aquest problema a partir de la modificació d’hàbits en l’estil de vida, incloent la dieta, ja que alguns components de l’alimentació s’han associat amb un risc més alt de patir síndrome metabòlica.

Índex glucèmic i alternacions metabòliques

En aquest camp entren en joc l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica com a factors que poden determinar les probabilitats de patir aquest conjunts d’alteracions del metabolisme. L’índex glucèmic indica en quina mesura els aliments que contenen carbohidrats augmenten els nivells de glucosa a la sang. De la seva banda, la càrrega glucèmica es determina dividint l’índex glucèmic d’un aliment entre 100 i multiplicant el resultat pels grams de carbohidrats presents en la quantitat d’aliment ingerit. Sucre blanc, pa i arrossos i pasta no integrals són els aliments que presenten un índex glucèmic més elevat.

L’estudi va fer el seguiment durant un període de 4,8 anys de 6.606 homes i dones que es van dividir en tres grups d’edat: menors de 65 anys (2.280), d’entre 65 i 74 anys (2834) i majors de 75 anys (892) que, des de l’inici de l’estudi i un cop a l’any, responien un qüestionari de 137 preguntes sobre freqüència en el consum d’aliments. D’aquesta mostra, 3.282 pacients presentaven diabetis tipus 2 a l’inici de l’estudi.

Els resultats van confirmar la relació que existeix entre un índex glucèmic elevat i un major risc de patir síndrome metabòlica en els pacients dels dos primers grups d’edat que no patien diabetis tipus 2. Durant els 4,8 anys de seguiment de l’estudi, l’augment de l’índex glucèmic i la càrrega glucèmica també es va relacionar amb un risc més elevat de patir síndrome metabòlica en el tercer grup d’edat (a partir de 75 anys), en aquest cas independentment de la presència de diabetis. En finalitzar l’estudi, 931 participants van desenvolupar síndrome metabòlica.

També es va demostrar que un índex glucèmic elevat s’associa a un risc més alt de presentar obesitat abdominal, nivells elevats de triglicèrids en sang, nivells baixos de colesterol HDL (l’anomenat colesterol “bo”) i pressió arterial alta en el grup d’edat més jove.

“Els conceptes d’índex glucèmic i càrrega glucèmica s’han estudiat molt, sobretot en relació amb la diabetis, però no existien estudis a llarg termini que avaluessin si un major o menor índex glucèmic pot comportar major risc metabòlic”, destaca Mònica Bulló.

Aquesta recerca s’emmarca en el gran assaig PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), que es va dissenyar per provar els efectes de la dieta mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. El projecte PREDIMED és un estudi multicèntric realitzat per una xarxa d’investigadors de diferents universitats i centres d’investigació del país. Actualment els centres PREDIMED estan integrats al CIBERobn del Instituto de Salud Carlos III.

Referència bibliogràfica: Juanola-Falgarona M., Salas-Salvadó J, Buil-Cosiales P, Corella D, Estruch R, Ros E, Fitó M, Recondo J, Gómez-Gracia E, Fiol M, Lapetra J, Lamuela-Raventós RM, Serra-Majem L, Pintó X, Muñoz MA, Ruiz-Gutiérrez V, Alfredo Martínez J, Castro-Quezada I, Bulló M; PREDIMED Study Investigators. “Dietary Glycemic Index and Glycemic Load Are Positively Associated with Risk of Developing Metabolic Syndrome in Middle-Aged and Elderly Adults”. The American Geriatrics Society. Oct. 2015.