16/06/2020

Estudis experimentals confirmen la capacitat inhibitòria de la replicació del SARS-CoV-2 d’un antibiòtic d’ús veterinari

Després de validar la bioactivitat de dos fàrmacs antiinflamatoris per impedir la replicació del virus de la SARS-CoV-2 i fruit del mateix estudi, ara la iniciativa COVID Moonshot, ha confirmat que un tercer fàrmac, la sarafloxacina, té encara major capacitat inhibitòria

Un estudi del Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició de la URV demostra ara que un nou fàrmac, la sarafloxacina, també té capacitats inhibidores de la M-pro (un enzim clau en la replicació i la transcripció del virus responsable de la COVID-19). La iniciativa europea de validació experimental, COVID Moonshot, n’ha fet els estudis per comprovar-ne la bioactivitat i els resultats confirmen que és el tercer fàrmac dels set identificats per aquest grup de recerca que inhibeix M-pro. Els resultats experimentals amb la sarafloxacina han demostrat també que la seva capacitat per frenar la replicació del virus és encara més elevada que els dos fàrmacs antinflamatoris que s’havien validat inicialment.

Com a resultat de l’estudi de la URV s’havien predit que set dels  6.466 fàrmacs que s’havien detectat després de fer un cribratge computacional podien tenir la capacitat d’inhibir la M-pro; i, per tant, la replicació del virus. Els resultats d’aquestes set molècules es van compartir amb la iniciativa internacional COVID Moonshot, que inicialment en va  validar dues (carprofen i celecoxib) per comprovar in vitro la capacitat per inhibir la proteasa principal del virus, l’M-pro. Les conclusions obtingudes van ser que amb una concentració de 50 µM  (micromols per litre) de celecoxib o de carprofen, totes dues molècules són capaces de disminuir l’activitat in vitro de la M-pro (amb una inhibició de l’11,9% pel celecoxib i del 4,0% pel carprofen). Ara però han demostrat que aquest antibiòtic d’ús veterinari, la sarafloxacina, presenta una bioactivitat encara major, del 20% a una concentració de 50 µM. Tot i no tractar-se d’inhibidors molt potents, l’estudi indica que aquests tres compostos es poden utilitzar com a punt de partida per  dissenyar-ne de derivats encara més potents.

Segons Gerard Pujadas, investigador principal del grup de recerca, aquesta nova confirmació apunta que la metodologia computacional dissenyada a la URV “és altament efectiva per detectar inhibidors de la M-pro en bases de dades moleculars”. Per tant, “a banda de per a reposicionar fàrmacs autoritzats, aquesta estratègia computacional també podria ser utilitzada per a buscar nous fàrmacs pel tractament de la COVID-19 en altres bases de dades moleculars”, apunta l’investigador. S’espera que les quatre molècules restants siguin seleccionades properament per  comprovar-ne també la bioactivitat.

Fàrmacs mentre s’espera de la vacuna

Des de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 i arran de la propagació la comunitat científica treballa per descobrir un tractament eficaç contra el virus responsable de la malaltia. Trobar fàrmacs que puguin inhibir la infecció causada pel SARS-CoV-2 és un pas essencial mentre s’espera la vacuna que pugui frenar l’expansió del virus. En aquest sentit, el Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició de la URV va fet un cribratge computacional per predir si hi ha cap medicament autoritzat per tractar alguna altra patologia que pugui inhibir la proteasa principal del virus (M-pro), un aspecte clau  perquè aquest enzim té un paper essencial en la replicació del virus.

L’estudi del Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV l’han liderat els investigadors Gerard Pujadas i Santi Garcia-Vallvé,  hi han participat els investigadors Aleix Gimeno, María José Ojeda-Montes i Adrià Cereto-Massagué, i els estudiants de doctorat Guillem Macip i Bryan Saldivar-Espinoza, a més de l’estudiant Júlia Mestres-Truyol (alumna del doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular de la URV).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*