El congrés és fruit d’una xarxa internacional, coordinada des de la URV, que posa en comú les últimes innovacions i incentiva la col·laboració científica i la transferència a la indústria

La Universitat Rovira i Virgili organitza la Conferència Internacional de Ciència i Tecnologia de Materials Porosos, Netpore2025, que reuneix des d’aquest dimarts 16 de setembre i fins dijous els principals experts mundials en la matèria. Coordinat per Lluís Marsal, catedràtic del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, i líder del grup de recerca de Nanoelectrònica i Sistemes Fotònics (NEPHOS), el congrés té l’objectiu de posar en comú les últimes innovacions i les investigacions més recents en el camp dels materials porosos i fomentar col·laboracions científiques.

De gran rendiment, resistència i versatilitat, els materials porosos, aquells que tenen un superfície de contacte més gran pel fet de tenir porus, estan transformant múltiples indústries, ja que gràcies a capacitats com ara l’aïllament, l’absorció, l’emmagatzematge i la filtració, tenen moltes funcionalitats i aplicacions en camps com ara la biomedicina, l’energia, el medi ambient, els sensors, la catàlisi…

El congrés compta, tal i com explica Lluis Marsal, “amb ponents de renom mundial i representants de la indústria que comparteixen els seus coneixements i experiències” en conferències i taules rodones. Hi participen experts dels Estats Units, Austràlia, Xina, Taiwan, Itàlia, França, Noruega, Àustria, Turquia, Portugal, Romania, Regne Unit, Bèlgica, Corea del Sud, Holanda i República Txeca, entre d’altres països. També hi haurà les aportacions d’Elisabet Xifré, investigadora de NEPHOS, i Marina Pedrola, professora associada del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la URV, al costat d’experts

El congrés és fruit de Netpore, una xarxa internacional d’investigadors i investigadores de primer nivell mundial, coordinada també des de la URV, per promoure idees i iniciatives conjuntes amb l’objectiu de salvar la bretxa entre els desenvolupaments fonamentals i les aplicacions pràctiques de les tecnologies basades en semiconductors porosos i òxids. “Estem molt contents, ja que hem arribat molt lluny. Hem creat una comunitat internacional que treballa per tirar endavant projectes comuns. Estem fent molta xarxa”, afirma Lluís Marsal, que explica que també en el marc de Netpore es concedeixen beques i s’organitzen trobades, escoles d’estiu i jornades de treball per posar en comú la feina i per fer-la arribar a les indústries, punt clau del projecte segons el catedràtic de la URV.

Aquesta xarxa està finançada dins del programa COST (European Cooperation in Science and Technology), que abasta projectes de recerca interdisciplinària i d’innovació per investigar un tema concret durant quatre anys. De totes maneres, segons Marsal, la idea és donar continuïtat al projecte més enllà d’aquest període.