18/10/2017

La impressió 3D, la solució òptima per protegir la pell sana en el tractament del càncer

Investigadors de la URV, de l’IISPV i de l’Hospital Sant Joan de Reus descobreixen com simplificar el procés per tractar els tumors a la pell

Un metge simula l'aplicació del tractament de càncer de pell sobre un pacient amb la màscara feta amb la impressora 3D.

Un grup d’investigadors de la URV, de l’IISPV i de l’Hospital Sant Joan de Reus ha trobat una solució per fer més fàcil el procés que han de passar els pacients amb càncer de pell sotmesos a tractament. Han aconseguit que sigui més còmode per a ells i més econòmic per als centres hospitalaris: amb un escàner i una impressora 3D els metges disposaran d’una peça personalitzada que servirà per protegir la pell sana que envolta el tumor que ha de rebre radiació.

El càncer de pell té dos tractaments possibles: la cirurgia o la radioteràpia. Una de les tècniques del tractament radioteràpic és la braquiteràpia, que consisteix a col·locar material radioactiu en contacte directament amb el tumor. Quan es practica aquest últim mètode, els metges han de posar una mena d’escut que protegeixi de la radiació la pell sana que envolta el tumor.

En aquesta recerca, publicada al Journal of Contemporary Brachytherapy, els investigadors Andreu Sintas i Domènec Puig, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, i les investigadores Meritxell Arenas i Mònica Arguís, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, han trobat una solució més òptima per protegir la pell que envolta un càncer a la zona nasal. La recerca s’ha centrat en aquesta zona perquè és la més irregular, tot i que els resultats són aplicables a qualsevol altra part del cos.

Les investigadores Mònica Arguís (esquerra) i Meritxell Arenas (dreta) mostren els dos tipus de màscares.
Fabricar una màscara personalitzada més còmoda i econòmica

Actualment es fabrica a mà una màscara per administrar el tractament que, alhora, protegeix la pell que no ha de rebre radiació. Abans, però, s’elabora un motlle del rostre amb alginat. Per fer-lo es col·loca un plàstic a la cara del pacient sobre el qual es posa l’alginat per tal que prengui la forma de la zona. Després de 24 hores, aquest motlle en negatiu s’asseca i s’utilitza per crear, amb diverses capes de cera, la màscara que portarà el pacient durant la radiació.

Amb aquest sistema, el pacient ha de tenir l’alginat sobre la cara durant una estona perquè li puguin fer el motlle i això és “certament molt incòmode”, diu Meritxell Arenas, que explica que es tracta d’un “procés llarg, laboriós i implica que el pacient hagi d’anar més d’una vegada a l’hospital”.

En canvi, a partir d’aquesta recerca, el procediment per elaborar la màscara és ben diferent. Ara serà mecànic. S’escaneja la cara del pacient per digitalitzar la forma del rostre i amb un programa informàtic especialitzat es dissenya la màscara que s’enviarà a la impressora 3D, que en set hores la tindrà enllestida. Aquesta tècnica innovadora dóna una solució més còmoda per al pacient, ja que només ha d’estar quiet uns segons mentre li passen l’escàner manual per davant de la cara, sense cap actuació directa a la pell. És com si s’hagués de fer una radiografia. Així, la producció de la màscara és més ràpida i més econòmica, perquè no utilitza material previ només per fer un motlle. A més, la màscara feta mecànicament permetria aplicar la radioteràpia amb més precisió.

De fet, l’estudi de viabilitat conclou que amb la nova tècnica costaria la meitat fer cada màscara, “ja que ens estalviem una tomografia”, afirma Andreu Sintas, enginyer elèctric per la URV i tècnic de laboratori que ha liderat la recerca. “També té un cost més econòmic en general perquè la cera que s’utilitza ara és més costosa que el material que necessita la impressora 3D”, afegeix.

Els investigadors Domènec Puig i Andreu Sintas dissenyant la màscara en 3D.
Últims passos per a la implantació

Després d’un any fent proves per trobar aquesta nova manera d’elaborar les màscares, encara falta un pas més. Els radiofísics de l’Hospital Sant Joan de Reus estudien quin és el material més adient per fer-les. Fins ara, les proves s’han fet amb PLA, el material més habitual per a les impressores 3D.

Tan aviat com s’arribi a la conclusió de quin és el material que s’utilitzarà, la nova tècnica estarà llesta per implantar-se en el dia a dia de l’hospital. Tot i així, encara quedarà fer la inversió per adquirir els materials i formar el personal en l’ús d’aquestes noves eines.

Aquesta recerca l’ha finançat l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí, una entitat compromesa amb la recerca oncològica que recapta diners per fer avançar projectes d’investigació sobre el càncer.

Referència bibliogràfica: Arenas, M., Sabater, S., Sintas, A., Arguís, M., Hernández, V., Árquez, M., López, I., Rovirosa, À. i Puig, D. (2017). “Individualized 3D scanning and printing for non-melanoma skin cancer brachytherapy: a financial study for its integration into clinical workflow”. Journal of Contemporary Brachytherapy, 3, pp.270-276. DOI: https://doi.org/10.5114/jcb.2017.68134

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*