06/05/2020

La ideologia dels governs té impacte directe en què es gasta i on es retalla en la despesa pública

Investigadors de la URV i de la Universitat Georg August, de Göttingen, han analitzat la despesa de setze països de l’OCDE en els últims vint anys i han comparat els períodes amb retallades pressupostàries i sense. En l’estudi analitzen la relació entre la ideologia dels partits governants i els canvis en la despesa pública en deu categories diferents en funció del cicle pressupostari

Tot i que podria semblar que, cada vegada més, la ideologia dels governs ha perdut la influència en la despesa del sector públic, Bernd Theilen, investigador del Departament d’Economia de la URV, i Helmut Herwartz, de la Universitat Georg August de Goöttingen, han vist que, de diferències, n’hi ha. Sobretot quan s’analitzen les despeses en els moments amb consolidació fiscal i sense.

En períodes en què no hi ha ajustaments en la despesa fiscal, s’observen diferències ideològiques pel que fa a la despesa pública relacionades sobretot amb les inversions en defensa, educació i protecció ambiental . En aquestes categories es comprova que els gabinets de dretes gasten més en defensa i menys en educació i medi ambient que els seus homòlegs d’esquerres.  En canvi, durant els períodes d’ajustaments fiscals les diferències de despesa segons la ideologia afecten altres categories. Així, els governs de dretes continuen adaptant la despesa pública en educació però també ho fan en salut, ordre públic,  seguretat i  cultura. Aquestes categories tenen en comú que el pes dels salaris dels treballadors públics és gran i el pes de les despeses de capital és relativament petita.

Aquest document analitza com es comporta la despesa dels governs entre 1995 i 2015 i els investigadors conclouen que les diferències ideològiques segueixen sent importants després d’observar les categories de despeses individuals i distingir entre períodes amb ajustaments i sense. La mostra de dades anuals abasta aquest període en setze economies de l’OCDE:  Àustria, Austràlia, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Japó, Països Baixos, Portugal, Espanya, Suècia, Regne Unit i Estats Units. Com a categories de despesa, han considerat les següents: defensa, afers econòmics, educació, protecció ambiental, serveis públics generals, salut, habitatge i serveis comunitaris, ordre i seguretat pública, esbarjo, cultura i religió, i protecció social.

Bernd Theilen és investigador del Departament d’Economia de la URV.

Les despeses públiques generals i les despeses del govern central a nivell agregat  -és a dir, sense entrar en el detall de les categories de despesa- no estan subjectes significativament a motius ideològics, als cicles electorals o a la composició del govern. Tot i així, les diferències ideològiques es plantegen quan es consideren categories específiques de despesa pública, de manera que es distingeixen períodes amb consolidació dels pressupostos públics i sense. En aquestes etapes es veu que els governs de dreta i d’esquerra prioritzen de manera diferent la despesa.

Els autors conclouen que en períodes sense ajustaments, els partits de govern fan èmfasi en aquelles categories que beneficien especialment els seus votants: els governs de l’esquerra, en educació i protecció del medi ambient i els de la dreta, en defensa. Però durant els períodes de consolidació fiscal, els ajustaments que es consideren més efectius per superar una crisi pressupostària són el consum públic (que comprèn els salaris públics i els governs de dretes retallen més que els d’esquerres) o la inversió en capital (per exemple, la despesa en infraestructures, en què passa el contrari).


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*