La ingesta de metilmercuri supera els valors recomanats en un 35% de la població. Ho indica un estudi del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV, publicat a la revista "Biological Trace Element Research", que posa de manifest que hi ha concentracions altes d’aquest metall en el grup de peixos i marisc

L’evolució de la presència de tòxics orgànics i metalls pesants en els aliments de consum habitual demostra que aquests van a la baixa, però amb una excepció: el metilmercuri , una de les formes químiques del mercuri, en aquest cas orgànica, que està present en quantitats importants en determinats peixos, com el peix espasa, la tonyina o el salmó.

Aquest metall està estabilitzat en uns límits que, de mitjana, es troben per sota dels acceptats per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Però els resultats del treball demostren que la ingesta de mercuri d’un 35% de la població de Catalunya superaria el llindar d’1,3 micrograms per quilo de pes de la persona  -que són acceptables a la setmana-, i els principals afectats serien els nens i també aquells adults que, pels seus hàbits alimentaris, consumeixen una quantitat important de peix diària. L’estudi per edats demostra que els nens, de mitjana, consumeixen 1,7 micrograms de metilmercuri, un resultat que supera fins i tot les dades de l’estudi previ, referent al 2008.

Aquests són els resultats principals de l’estudi “Human Health Risks derived from dietary exposure to toxic metals in Catalonia: Temporal Trend” que s’han publicat a la revista “Biological Trace Element”.

El responsable del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV,- del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques-  Josep Lluís Domingo, apunta que , amb les dades a la mà i després d’analitzar els aliments més consumits a  Catalunya, “l’únic grup que contribueix a la dieta amb metilmercuri és el del peix i marisc”. Alerta que els riscs principals són per les embarassades, perquè el mercuri creua la placenta i arriba al fetus i pot provocar transformacions, sobretot  neurològiques. I un altre grup de risc són els nens, ja que el mercuri és una substància neurotòxica “ i no afecta igual a un cervell adult que a un cervell encara en fase de desenvolupament”, explica Domingo.

El treball suggereix que cal ser selectiu en la tria de les espècies que es consumeixen, així com també en la freqüència i la quantitat de les racions: “Eliminant el peix de la dieta hi perdríem més que no pas hi guanyaríem” aclareix l’investigador, que apunta que, de l’anàlisi de totes les espècies, es demostra que el peix espasa, la tonyina fresca i en llauna i el salmó “són les que contenen metilmercuri amb més quantitat, perquè són espècies depredadores i es mengen el peixos més petits que ja n’havien ingerit”. L’estudi es va fer analitzant els aliments de consum general comprats a 12 ciutats catalanes,  -entre elles les quatre capitals de província – que cobreixen més del 70% de la població.

El metilmercuri que consumeixen els peixos prové de la contaminació. Una vegada arriba al mar, i per accions químiques diverses, el mercuri es converteix en  metilmercuri, que s’incorpora a les algues, als fangs, al plàncton… “però el mercuri és al mar perquè l’hem llençat” explica el doctor Domingo, que creu que cal continuar investigant  “l’especial resistència que té en baixar els nivells mediambientals”.

Mesures com la instal·lació de filtres a les incineradores, el tancament de centrals tèrmiques,  la recollida de piles botó, etc, “no han ajudat prou a la davallada dels nivells ambientals de mercuri”. Amb el plom, en canvi, s’ha evidenciat una descens sobretot arran de la retirada del plom de les benzines. Als anys  90 els nivells màxims de plom permesos eren 18 micrograms per decilitre de plom en sang i els estudis que es feien a Catalunya en detectaven 15 o 16, mentre que els darrers anàlisis han evidenciat que els nivells han baixat fins a 2 o 3 micrograms per decilitre.

Fins aquests moments s’han analitzat les dades dels anys 2000, 2005, 2008 i del 2012. Els resultats que ara s’han publicat corresponen als anàlisis de les mostres del 2012.

L’any 2013 el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica de la URV va presentar una aplicació mòbil (APP) gratuïta,  Ribefood, per conèixer els contaminants presents a la dieta. Està enfocada a optimitzar la dieta personal, en funció dels riscos per la ingesta de contaminants ambientals, d’una banda, i dels beneficis a través dels nutrients, de l’altra.

Mitjançant aquesta aplicació, es poden dissenyar menús setmanals a mida de cada persona, tenint en compte els nivells dels macro i micronutrients, així com dels contaminants alimentaris,  segons dades prèviament obtingudes d’estudis científics. Ribefood es millora ara amb la incorporació de més espècies que no són típiques d’un mercat europeu, per poder arribar a més usuaris internacionals.