09/07/2020

Millorar l’estil de vida de persones amb sobrepès o obesitat pot ajudar també els seus familiars

És el resultat d'un estudi que ha avaluat l'associació entre l'adherència a la intervenció nutricional sobre l'estil de vida dels participants de l'estudi PREDIMED-Plus i de les que hi conviuen. El treball conclou també que l'extensió del tractament a l'entorn del pacient suposaria una optimització dels costos i de l'esforç de l'equip sanitari assistencial

L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial de gran transcendència sociosanitària i econòmica que constitueix un problema de salut pública. El disseny d’estratègies per perdre pes és clau tant per controlar la pandèmia com les malalties associades, que disminueixen la qualitat i l’esperança de vida de les persones. L’OMS recomana que els adults amb sobrepès o obesitat amb altres trastorns associats perdin un 10% del seu pes inicial, principalment, a través d’una intervenció sobre l’estil de vida. El tractament de l’excés de pes constitueix un repte tant per a les autoritats sanitàries com per als professionals de la salut i una inversió de temps de conscienciació per efectuar canvis permanents en l’estil de vida.

Atès que els recursos de temps que es necessiten per a una intervenció dietètica efectiva són molt importants, l’expansió dels beneficis a l’entorn del pacient pot optimitzar els costos i esforç de l’equip sanitari assistencial. Aquesta expansió, coneguda com “efecte halo” s’ha demostrat en els familiars de persones afectades amb obesitat mòrbida intervinguts amb cirurgia bariàtrica. No obstant això, es desconeix si tractaments per a l’obesitat menys agressius que la cirurgia bariàtrica, com ara intervencions dietètiques o d’estils de vida, poden produir també aquest efecte “contagiós” sobre la família.

L’estudi ha estat finançat per la Generalitat i liderat per Josep Basora (IDIAPJGol) i pels investigadors de la URV-IISPV Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó.

D’altra banda, s’ha vist que quan les parelles dels pacients sotmesos a una dieta per perdre pes estan involucrades, l’efecte de la dieta i la pèrdua de pes és més notable. Per tant, l’entorn familiar pot condicionar el compliment de la intervenció, ja que els patrons alimentaris familiars solen ser similars. Per contra, si el pacient està immers en un entorn desfavorable, condicionarà una major dificultat per aconseguir canvis alimentaris i d’estil de vida. Aquesta situació podria no només anul·lar el benefici sinó dificultar la pèrdua de pes.

Estudi Halo-PREDIMED-Plus

Un estudi finançat amb els fons PERIS de la Generalitat de Catalunya posa ara evidències sobre aquests patrons. L’objectiu ha estat avaluar l’associació entre l’adherència a la intervenció nutricional sobre l’estil de vida (adherència a la dieta mediterrània i l’activitat física) dels participants de l’estudi PREDIMED-Plus, i de les persones que conviuen amb ells, i identificar el suport social i la funció familiar.

S’han estudiat 541 cohabitants dels participants de l’estudi PREDIMED-Plus i s’ha demostrat per primera vegada que la major adherència a la dieta mediterrània i el major nivell d’activitat física dels participants de l’estudi PREDIMED-Plus s’han associat de forma directa amb el comportament de els membres amb qui conviuen. D’altra banda, la major adherència a la intervenció s’ha associat a una millor funció familiar i a un major suport social de les persones amb qui conviuen.

Es tracta d’un subprojecte de l’estudi PREDIMED-Plus, un estudi en curs del que ja s’han publicat els resultats de 12 mesos d’intervenció i ha demostrat l’efectivitat d’una intervenció sobre l’estil de vida (dieta mediterrània amb restricció energètica i la promoció de l’activitat física) en individus amb sobrepès / obesitat i síndrome metabòlica.

Aquest estudi ha estat realitzat per l’investigador Josep Basora Gallisà, director de l’Institut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), i ha estat liderat per la investigadora Nancy Babio, professora agregada de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita a Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i el catedràtic Professor Jordi Sales, Director de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Cap Clínic de Nutrició en el Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus (HUSJR), investigador principal del CIBERobn.

Han col·laborat en aquest estudi la Direcció d’Atenció Primària Camp de Tarragona de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Hospital de la Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l ‘Hospital Clínic de Barcelona.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*