La companyia incorporarà al mercat una tecnologia més selectiva, ràpida, barata i eficient per posar-la al servei de les empreses

Dissenyar sistemes de detecció de gasos econòmics, selectius i eficients i posar-los al servei de les empreses per millorar els seus processos i el seu impacte al medi ambient. Aquest és l’objectiu principal de la nova empresa derivada (spin-off) de la URV, Nanochronia, que ha desenvolupat un conjunt de noves tecnologies que permeten dissenyar sensors significativament més eficients, sensibles i capaços d’aportar informació contínua de forma sostinguda en el temps. La companyia de recent creació ha participat del programa The Collider del Mobile World Capital, que fa possible la transferència de coneixement entre investigadors, empreses i societat.

Amb la creació d’aquesta empresa es vol donar resposta a una demanda ja existent en l’entorn industrial que s’aguditzarà en un futur proper: la necessitat de detectar la presència de gasos a l’ambient de forma contínua, econòmica i precisa. Amb la seva activitat, Nanochronia incorporarà al mercat sensors de tipus resistiu que incorporen nanotecnologia. Es tracta de sensors que varien la seva resistència elèctrica quan estan en presència dels gasos que han de mesurar: “Dipositem capes d’aquests materials que tractem i modifiquem a sobre d’elèctrodes, hi apliquem un corrent elèctric i valorem canvis en la resistència dels materials en presència de certs gasos”, explica Eduard Llobet, investigador del grup de recerca MinoS (Microsystems Nanotechnologies for Chemical Analysis Research Group) de la URV. L’equip investigador ha utilitzat òxids metàl·lics i grafè en el disseny del producte.

Aquests sensors són especialment selectius a l’hora de detectar determinats compostos, com el metà —gas que produeix efecte hivernacle—, amoníac i àcid sulfhídric —compostos utilitzats en  l’agricultura i la ramaderia— i l’hidrogen —possible font d’energia neta del futur per mitigar l’escalfament global. La tecnologia que proposa Nanochronia és capaç de detectar aquests gasos per separat: “El que diferencia els nostres sensors és que són realment selectius; els altres sensors electroquímics detecten altres gasos i donen lloc a falses alarmes”, observa Llobet. Aquests sensors són senzills de produir, fàcilment adaptables per detectar altres compostos químics, són molt econòmics i tenen capacitat per connectar-se en xarxa i a Internet i treballar com a nodes d’una xarxa de detecció de gasos.

Gràcies a la col·laboració d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, la tecnologia desenvolupada representa un avantatge pel que fa al temps de detecció de compostos. En un entorn industrial o logístic, la velocitat de reacció quan es produeixen fuites de gasos és crucial per evitar accidents i minimitzar l’impacte dels vessaments al medi ambient. En aquest sentit, la sensibilitat, la rapidesa i la connectivitat dels sensors de Nanochronia suposen un avantatge respecte al hardware existent. Segons Llobet, aquesta característica és imprescindible si s’implementa la producció i el consum d’hidrogen com a font d’energia verda, ja que es tracta d’un gas molt volàtil i altament inflamable.

Aquesta spin-off ha estat impulsada per Èric Navarrete i Eduard Llobet, investigadors del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica i del grup de recerca MinoS i Manuel Dominguez, com assessor científic, Catedràtic a la Universitat Politècnica de Catalunya i director del MarsLab de la UPC. Recentment han consolidat l’estructura empresarial les incorporacions de Tomer Alon com a CEO i Paul Brown com a CFO.

La Unitat de Valorització de la Fundació URV ha donat suport a Nanochronia en la seva constitució com a spin-off de la URV. El projecte també ha rebut l’acompanyament de la Càtedra sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses de la Universitat, que ofereix assessorament a les iniciatives emprenedores.