Una recerca amb participació de la URV identifica una proteïna clau perquè el fetge reguli correctament l'ús dels sucres i els greixos, un mecanisme que s’altera en malalties com la diabetis o l'obesitat

El fetge és un dels grans centres de control metabòlic del cos humà. Quan fa hores que no mengem, s’encarrega d’alliberar glucosa per garantir el subministrament d’energia als òrgans. Quan tornem a ingerir aliments, ha de modificar ràpidament aquesta activitat per processar els nutrients que arriben. Aquesta capacitat d’adaptació és essencial per mantenir l’equilibri metabòlic, però malalties com la diabetis, l’obesitat o la malaltia hepàtica metabòlica n’afecten el funcionament habitual.

Un estudi impulsat pel grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IRB CatSud i la URV ha identificat un mecanisme que permet al fetge adaptar-se als canvis entre el dejuni i l’alimentació. Els resultats, publicats a la revista Science Advances, obren noves vies per desenvolupar estratègies terapèutiques dirigides a millorar el control metabòlic. La recerca s’ha centrat en el succinat, una molècula que forma part dels processos que les cèl·lules utilitzen per obtenir energia. Més enllà d’aquesta funció, però, també actua com una molècula senyalitzadora a través d’un receptor anomenat SUCNR1.

Els investigadors han observat que aquest receptor és especialment abundant en determinades zones del fetge i que la seva presència augmenta durant el desenvolupament d’aquest òrgan, un indici que apunta a un paper important en el seu funcionament. A més, han comprovat que tant els nivells de succinat com l’expressió del receptor varien segons si l’organisme es troba en dejuni o acaba d’ingerir aliments.

Un mecanisme imprescindible per regular la glucosa

Per entendre millor la funció d’aquest receptor, l’equip investigador va estudiar models animals modificats genèticament perquè no els produïssin. Els resultats van revelar que, en absència del receptor SUCNR1, el fetge es manté excessivament actiu durant el dejuni i allibera més glucosa de la necessària. Aquesta alteració dificulta la capacitat de l’organisme per adaptar-se correctament a les transicions entre els períodes sense menjar i els moments posteriors a la ingesta. A escala cel·lular, la manca d’aquest receptor també modifica la manera com les cèl·lules del fetge utilitzen la glucosa per obtenir energia. Com a conseqüència, les cèl·lules es tornen més dependents d’altres nutrients i recuperen de manera incompleta les seves reserves energètiques.

En conjunt, els resultats identifiquen SUCNR1 com un regulador essencial de l’adaptació metabòlica del fetge, que actua com un sensor que té implicacions directes en la capacitat de les cèl·lules per respondre als canvis nutricionals. Aquest descobriment és especialment rellevant en malalties metabòliques com la diabetis, l’obesitat o la malaltia hepàtica metabòlica, ja que el fetge perd precisament aquesta flexibilitat. Comprendre els mecanismes que la regulen podria contribuir al desenvolupament de nous tractaments orientats a restaurar aquesta capacitat i millorar el control de la glucosa.

La recerca ha estat liderada pel grup DIAMET de l’IRB CatSud i la URV i ha comptat amb la participació de personal investigador del CIBERDEM i d’altres institucions estatals i internacionals, entre les quals hi ha el Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CIMUS) de la Universidade de Santiago de Compostela, l’IRB Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, l’Institut de Recerca Sant Pau, l’IDIBAPS i la University of Bern.

Referència: Marsal-Beltran, A., Salmerón-Pelado, L., Ribas-Latre, A., Repollés-de-Dalmau, M., Rodríguez-Peña, M. M., Núñez-Roa, C., Badia, J., Madeira, A., Novoa, E., Beltrà, M., Plata-Gómez, A. B., Capellades, J., Escolà-Gil, J. C., Zorzano, A., Yanes, Ó., Efeyan, A., Nogueiras, R., Gracia-Sancho, J., Vendrell, J., Ceperuelo-Mallafré, V., … Fernández-Veledo, S. (2026). SUCNR1 coordinates metabolic flux, mitochondrial function, and nutrient-dependent adaptation in hepatocytes. Science advances, 12(24), eaec8873. https://doi.org/10.1126/sciadv.aec8873