Un estudi de la URV revela que els turistes que es desplacen en cotxe també estan disposats a utilitzar el transport públic si és una opció atractiva, una oportunitat per reduir l'impacte ambiental del sector

Dos dels grans reptes que afronten les destinacions turístiques són reduir la seva petjada ambiental i fomentar el seu atractiu en mercats caracteritzats per un elevat nivell de competència. La mobilitat sostenible és clau per garantir la qualitat de vida dels residents i  una experiència satisfactòria als visitants, particularment en entorns on es produeix una forta pressió turística. D’altra banda, el nombre i la varietat d’activitats disponibles durant l’estada tenen una influència directa sobre l’atractiu de la destinació. Les excursions d’un sol dia, més enllà del municipi on s’allotja el turista, són un recurs útil per fomentar aquesta tendència: amplien el ventall d’activitats disponibles, permeten descobrir el territori més enllà del lloc d’allotjament i fan més atractiva l’opció de passar més dies a la destinació, tot allargant la durada de l’estada. Però perquè aquest model funcioni cal entendre com es mouen els turistes i facilitar que els desplaçaments es facin de manera sostenible.

Amb aquest objectiu, un equip investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili ha analitzat quins factors influeixen en l’elecció del cotxe o del transport públic durant les excursions d’un sol dia que fan els turistes allotjats a la Costa Daurada. Els resultats, publicats a la revista Annals of Tourism Research Empirical Insights, exposen que la relació entre tots dos mitjans de transport és molt més flexible del que es pensava fins ara. Els turistes que utilitzen el cotxe no rebutgen necessàriament el transport públic: en funció del destí, l’accessibilitat o les condicions del servei poden optar per una o altra alternativa. “Tradicionalment s’ha tendit a pensar que qui utilitza el cotxe difícilment farà servir el transport públic, però els nostres resultats indiquen que aquesta relació és complementària i no excloent”, explica Daniel Miravet, investigador del Departament de Geografia de la URV.

Aquesta flexibilitat, segons Miravet, obre la porta a impulsar polítiques de mobilitat per reduir l’ús del vehicle privat sense limitar les possibilitats de visitar el territori: “El fet que una mateixa persona pugui optar per un mitjà o un altre segons el tipus d’excursió que vulgui fer significa que hi ha marge per incentivar una mobilitat més sostenible si s’ofereixen alternatives competitives”.

Entendre com es mouen els turistes

Per dur a terme l’estudi, l’equip investigador va entrevistar 1.954 turistes allotjats a la Costa Daurada durant l’estiu de 2021. Les enquestes recollien informació sobre el perfil sociodemogràfic dels visitants, les característiques de les vacances —com ara la durada de l’estada, el tipus d’allotjament o el mitjà de transport utilitzat per arribar a la destinació— i també sobre les excursions realitzades durant les vacances, els indrets visitats i el sistema de transport escollit en cada cas.

A partir d’aquestes dades, els investigadors van analitzar de manera conjunta dues decisions estretament relacionades: si els turistes feien excursions i quin mitjà de transport escollien per desplaçar-s’hi. Aquesta aproximació permetia estudiar no només els factors que afavoreixen l’ús del cotxe o del transport públic, sinó també la relació existent entre totes dues opcions.

Prop de la meitat dels turistes enquestats (48,7%) va fer almenys una excursió durant la seva estada a la Costa Daurada. D’aquests desplaçaments, més de la meitat es van fer en vehicle privat, cosa que confirma que continua sent el mitjà de transport més utilitzat. No obstant això, també mostren que aquesta preferència no és rígida: quan les característiques del desplaçament canvien —per exemple, si el destí és una ciutat ben connectada o aparcar-hi és complicat— els mateixos turistes estan disposats a utilitzar el transport públic.

Aquest comportament explica, per exemple, que molts visitants prefereixin el tren o l’autobús per desplaçar-se fins a Barcelona, mentre que optin pel cotxe en excursions més curtes o cap a espais amb una oferta de transport públic més limitada. Per als investigadors, aquest comportament demostra que les decisions sobre on anar i com arribar-hi es prenen simultàniament i es condicionen mútuament: “Els visitants valoren quines opcions tenen disponibles per arribar al lloc que volen visitar i escullen el mitjà que millor s’adapta a les seves necessitats”. Això vol dir que millorant les alternatives disponibles, es poden millorar els patrons de mobilitat.

Coordinar mobilitat i planificació turística

Però fomentar una mobilitat turística més sostenible requereix anar més enllà d’ampliar l’oferta de transport públic. Si bé l’estudi conclou que cal que els serveis siguin freqüents, fiables i connectin adequadament els principals atractius turístics amb les zones d’allotjament, també posa de manifest que aquestes polítiques s’han de complementar amb mesures de gestió de la mobilitat, com ara l’increment d’espais lliures del trànsit de vehicles, la planificació i regulació de l’aparcament, serveis llançadora fins als principals punts d’interès o abonaments integrats que facilitin els desplaçaments en transport públic.

Pels investigadors, és imprescindible tenir en compte que els turistes decideixen alhora on volen anar i com hi arribaran. Això significa que la planificació del transport no es pot desvincular de la planificació turística: desenvolupar nous itineraris, equipaments o activitats també implica garantir que s’hi pugui accedir de manera còmoda sense dependre necessàriament del vehicle privat. “Les estratègies turístiques i de mobilitat s’han de planificar conjuntament perquè són activitats estretament lligades que generen sinergies”, resumeix Miravet.

L’estudi conclou que la coordinació entre les polítiques de mobilitat i les de desenvolupament turístic pot facilitar la transició cap a un model més sostenible, en què els visitants tinguin més opcions per moure’s pel territori sense renunciar a descobrir nous indrets. L’anàlisi, segons els autors, pot ser d’ajuda per a destinacions mediterrànies consolidades que busquen reduir l’ús del vehicle privat i augmentar, a la vegada, el seu atractiu turístic.

Referència: Cattaruzzo, S., Miravet, D., & Gutiérrez, A. (2026). Tourist mobility and public transport use on excursions. Annals of Tourism Research Empirical Insights, 7(1), 100213. DOI: 10.1016/j.annale.2026.100213.