Són els únics exemplars documentats a la península i s'han trobat a la campanya d’excavació de la URV i de l’IPHES-CERCA juntament amb restes d’altres animals com un cavall, un ur i un mínim de tres ossos

La Cova de les Teixoneres continua sorprenent als arqueòlegs que hi treballen des de fa 24 anys. Aquest divendres s’han anunciat les descobertes de les restes trobades durant la campanya d’excavació que s’estan duent a terme investigadors de la Universtitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA al terme municipal de Moià. Enguany, una part de la superfície excavada ha arribat els estrats inferiors, datats en 200.000 anys d’antiguitat, on s’ha recuperat una gran acumulació d’ossos pertanyents a animals de grans dimensions. En destaquen dos esquelets sencers de rinoceront pertanyents a l’espècie Stephanorhinus hemitoechus, o conegut col·loquialment com el rinoceront estepari. Tot i la seva antiguitat, els ossos presenten un extraordinari grau de conservació.

A la presentació de les troballes han participat Jordi Rosell, de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES-CERCA, que és l’investigador principal del projecte. També hi han intervingut el vicerector de la URV, Urbano Lorenzo; l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras i la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró.

Els esquelets dels rinoceronts són els únics que hi ha actualment documentats a la península ibèrica i només es coneixen dos casos a Alemanya i un a Itàlia. “No sabem encara com van arribar aquests animals a l’interior de la Cova” destaca Jordi Rosell. “S’ha de tenir en compte que són animals que podien superar la tona i mitja de pes. Pel que hem vist durant l’excavació, hi ha alguns ossos en connexió anatòmica, el que significa que probablement els cossos van arribar molt abans de començar a descompondre’s.”. Segons l’investigador,  el comportament d’aquests animals no sembla estar relacionat amb les visites a les coves, i sospita que algun motiu hauria  afavorit la seva acumulació a l’interior. “És possible que hi entressin atrets per algun tipus de trampa natural, com un toll d’aigua o una caiguda involuntària, però les investigacions efectuades fins ara encara no ens permeten identificar-ho”.

“Hem trobat algunes eines lítiques al seu voltant, així com ascles i el fragment d’una punta trencada fet en os, que representa un tipus d’eina sense precedents en aquest període”, comenta Ruth Blasco, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA.. Tot i que la recerca encara és massa preliminar per treure conclusions exactes, ha sorprès el bon estat de conservació dels ossos, , tot i que estan recoberts de concrecions que encara no permeten veure’n la superfície en detall. “Estem convençuts que quan els haguem netejat podrem saber si els cadàvers van ser aprofitats pels neandertals o pels carnívors de la zona, com ara les hienes, els ossos de les cavernes o els llops”, afegeix la investigadora.

Únics exemplars a la península i dels pocs que hi ha a Europa

Aquesta és la primera vegada que es troben restes de l’espècie Stephanorhinus hemitoechus a la Cova de les Teixoneres. Aquest animal comença a ser abundant als jaciments d’Europa fa 500.000 anys i va desaparèixer fa uns 20.000 anys, amb l’arribada dels freds intensos del Darrer Màxim Glacial. “En estrats més moderns ja teníem restes de rinoceronts associats als campaments dels neandertals” explica Florent Rivals, Professor d’Investigació ICREA a l’IPHES. “Però es tracta del rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis). La presència del rinoceront estepari als estrats inferiors ens indica que hi va haver una successió de canvis climàtics entre els 200.000 i els 75.000 anys suficientment acusats com per provocar una substitució d’animals relativament temperats per altres formes més adaptades al fred”.

Tant la Cova de les Teixoneres com la Cova del Toll són conegudes en el món de la paleontologia i el de la paleoecologia per haver estat el refugi de moltes espècies. “Els estrats superiors, és a dir, aquells datats entre els 100.000 i els 35.000 anys d’antiguitat, presenten una associació curiosa d’animals en la que espècies molt fredes, com el mamut o el rinoceront llanut conviuen amb animals de climes temperats, com el cabirol”, continua l’investigador.

Indicis de poblament neardental fins la seva extinció

Al fons de la cova, concretament als estrats superiors, l’equip també ha estat excavant les restes d’un fogar datat en 40.000 anys. La cova presenta indicis de poblament neandertal fins als 36.000 anys d’antiguitat, que és el moment en què aquesta espècie humana desapareix. “El fogar està associat a restes d’animals menjats i algunes eines” explica Anna Rufà, investigadora Ramon i Cajal a l’IPHES-CERCA. “Curiosament, la indústria lítica que hem trobat és molt semblant a la dels estrats inferiors, i això vol dir que aquesta espècie va ser capaç d’adaptar-se als diferents esdeveniments climàtics de la Prehistòria sense canviar substancialment la seva tecnologia”.

Paral·lelament, el mateix equip ha estat excavant aquests dies a la veïna Cova del Toll, coneguda per haver estat un lloc d’hibernació dels ossos de les cavernes. “També aquí hem trobat industria lítica”, comenta Ivan Ramírez, investigador de la Universitat de Barcelona. “Fa temps que estem buscant indicis que demostrin clarament que els grups de neandertals de la zona aprofitaven els cadàvers dels ossos morts durant la hibernació. Les peces recuperades enguany serviran per augmentar-los i estarem en condicions de poder debatre sobre la cacera de l’os de les cavernes durant el Paleolític mitjà”.

Les excavacions a les Coves del Toll i de les Teixoneres es van iniciar el passat 22 de juny i finalitzaran el proper 22 de juliol. L’equip està format majoritàriament per membres de la URV i de l’IPHES-CERCA, però també hi participen investigadors de la UB, la UAB, la Universitat Complutense i la Universitat Autònoma de Madrid; l’Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín; el CONICET; la Universitat Nacional de la Patagonia SJB, IDEAus-CONICET d’Argentina i l’ICArEHB de Portugal.

Finançament

Les investigacions a les Coves del Toll i Teixoneres estan finançades a través del projecte SCAVENGERS de la Unió Europea, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya titulat “Humans i Carnívors al Paleolític Mitjà: Cohabitació Real o Percepció Esbiaixada?” i el projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Comportamiento y paleoecología neandertal en ecosistemas mediterráneos” i reben el suport logístic i econòmic per part de l’ajuntament de Moià.