09/09/2026
Els correfocs se celebren avui amb nits molt més caloroses que fa setanta anys
Un estudi analitza l’evolució de la temperatura i del confort tèrmic durant sis grans festes catalanes i alerta d’un augment del risc de malestar per a participants i públic
Un estudi analitza l’evolució de la temperatura i del confort tèrmic durant sis grans festes catalanes i alerta d’un augment del risc de malestar per a participants i públic
Els correfocs, una de les expressions més emblemàtiques del patrimoni cultural immaterial de Catalunya, ja no es viuen sota les mateixes condicions ambientals que a mitjan segle XX. Les nits d’estiu en què se celebren aquestes festes són avui significativament més càlides i, en alguns casos, més incòmodes des del punt de vista tèrmic. Així ho conclou un estudi recent d’un equip investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili que analitza l’evolució de la temperatura i del confort tèrmic durant sis grans correfocs celebrats entre 1950 i 2023 en municipis del litoral i del prelitoral català. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista científica Climate.
La recerca se centra en els correfocs de Sant Pere a Reus, Les Santes de Mataró, Santa Anna del Vendrell, Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, Santa Tecla de Tarragona i la Mercè de Barcelona. Els investigadors han estudiat les condicions climàtiques nocturnes —entre les nou i les onze del vespre, la franja horària habitual d’aquests actes— a partir de dades climàtiques de reanàlisi, i han calculat indicadors de confort tèrmic que tenen en compte no només la temperatura, sinó també la humitat i la percepció de calor per part del cos humà, considerant també la velocitat del vent, i la radiació tèrmica.
Els resultats mostren una tendència clara cap a l’escalfament nocturn en la majoria de localitats estudiades. En ciutats del prelitoral com Reus, el Vendrell o Vilafranca del Penedès, l’augment de la temperatura mitjana durant els correfocs supera els 0,3 graus per dècada, una tendència estadísticament significativa que indica que aquests actes se celebren avui sota condicions molt més càlides que fa setanta anys. A partir dels anys noranta, les anomalies positives —nits més caloroses del que era habitual en el període de referència 1961-1990— esdevenen més freqüents i intenses, mentre que les nits més fresques pràcticament desapareixen.
A les ciutats costaneres, especialment Barcelona, l’increment és més moderat o no significatiu, un fet que els autors atribueixen a l’efecte regulador del mar. Tot i això, fins i tot en aquests casos s’observa una tendència a situar-se cada vegada més a prop dels llindars de confort tèrmic, sobretot en les dècades més recents.
Quan s’analitza la percepció de calor a través de l’índex de calor i de l’índex climàtic tèrmic universal, l’estudi constata una tendència progressiva cap a situacions de més incomoditat. Encara que la majoria de correfocs continuen celebrant-se en condicions considerades segures, augmenta la proporció de nits que entren en categories de “precaució” o d’“estrès tèrmic moderat”, especialment en municipis de l’interior i del prelitoral. Aquest fet és rellevant perquè els correfocs impliquen activitat física intensa, aglomeracions i exposició directa a la calor radiant dels elements pirotècnics, factors que poden amplificar el malestar i el risc per a la salut.
L’estudi posa de manifest que l’escalfament nocturn associat al canvi climàtic està modificant el context ambiental en què es desenvolupen aquestes celebracions tradicionals. “Aquesta realitat pot tenir conseqüències tant per a la seguretat i el benestar de participants i espectadors com per a l’organització mateixa dels actes, que podrien veure’s obligats a adaptar horaris, recorreguts, durada o mesures preventives”, apunten els autors.
Tot i que la recerca es basa en dades climàtiques generals i no en mesuraments a peu de carrer, els resultats ofereixen una primera aproximació sòlida a l’impacte del canvi climàtic sobre aquest aspecte del patrimoni cultural. En aquest sentit, l’equip investigador subratlla la necessitat d’integrar criteris climàtics i de confort tèrmic en la planificació dels correfocs per garantir-ne la continuïtat en un context de nits cada vegada més càlides, especialment a l’àrea Mediterrània.
Referència bibliogràfica: Olano Pozo, J. X., Boqué-Ciurana, A. i Saladié, Ò. (2026). Under the Heat of Tradition: Thermal Comfort During Summer Correfocs in Catalonia (1950–2023). Climate, 14(1), 15. https://doi.org/10.3390/cli14010015
