La investigadora de la URV Mònica Bulló participa en un consens europeu que estableix les bases per a una atenció integral de les persones que segueixen aquests nous tractaments

Els nous fàrmacs basats en les hormones incretines estan transformant el tractament de l’obesitat, ja que poden aconseguir pèrdues de pes importants i aporten beneficis cardiovasculars, renals i metabòlics. Tot i això, el seu ús s’ha d’acompanyar d’un abordatge integral que inclogui suport nutricional, exercici físic i atenció psicològica per garantir-ne la seguretat, l’efectivitat i el manteniment dels resultats a llarg termini. Aquesta és la principal conclusió d’un document de consens elaborat per l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat, la Federació Europea d’Associacions de Dietistes i la Coalició Europea de Persones que Viuen amb Obesitat publicat recentment a la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology.

En els tractaments coneguts com a agonistes dels receptors de GLP-1 i altres teràpies basades en incretines, hi ha la semaglutida, principi actiu de medicaments com Ozempic -inicialment autoritzat per al tractament de la diabetis tipus 2- i Wegovy, ambdós indicats actualment per a l’obesitat. Segons els autors, aquests fàrmacs redueixen la gana, augmenten la sensació de sacietat i disminueixen significativament la ingesta energètica, però també poden comportar reptes nutricionals, físics i emocionals que requereixen un seguiment adaptat a cada pacient.

En l’elaboració d’aquest consens hi ha participat Mònica Bulló, Catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili directora del grup de recrec NuMeH i del centre TecnATox de la URV i investigadora adscrita al IRBCatSud. Bulló, que també és membre del Comitè Executiu de l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat i en dirigeix el Grup de Treball de Nutrició. Bulló comenta que “participar en aquest tipus de documents ajuda a definir criteris que poden orientar la pràctica clínica i les polítiques de salut!”. “Els nous fàrmacs representen un gran avenç en el tractament de l’obesitat, però no poden entendre’s com una solució aïllada. Cal integrar-los en una estratègia que garanteixi una alimentació adequada, el manteniment de la massa muscular, la funcionalitat física i el benestar psicològic de les persones”, destaca la investigadora.

Evitar dèficits nutricionals

La reducció de la gana associada a aquests fàrmacs pot accentuar el risc d’una ingesta insuficient de proteïnes, vitamines, minerals, fibra o líquids. És per això, que el consens recomana prioritzar aliments nutritius, assegurar una hidratació adequada i adaptar les pautes dietètiques a les necessitats de cada pacient.

El document també subratlla la importància de supervisar especialment les persones d’edat avançada, aquelles amb fragilitat, antecedents de cirurgia bariàtrica o altres condicions que augmentin el risc de desnutrició.

Preservar la massa muscular i la capacitat funcional

La pèrdua de pes també pot comportar una disminució de massa muscular. En aquest sentit, el document proposa combinar una aportació adequada de proteïnes amb exercicis progressius de força o resistencia, a més de l’activitat aeròbica. Els autors proposen que el seguiment clínic no només controli el pes corporal, sinó que també incorpori indicadors funcionals com la força muscular, el perímetre de la cintura o la capacitat per dur a terme les activitats quotidianes L’objectiu és que la pèrdua de pes es tradueixi en una millora real de la salut i de la qualitat de vida, i no en una pèrdua excessiva de massa magra.

Atendre els canvis psicològics

El consens també aborda una part sovint menys visible del tractament: els canvis psicològics que poden aparèixer quan disminueix la gana o quan el menjar deixa de complir una funció emocional, social o de recompensa. Algunes persones poden experimentar una millora de l’autoestima, l’estat d’ànim i la qualitat de vida, però d’altres poden tenir dificultats per adaptar-se a la nova imatge corporal, perdre estratègies habituals per afrontar el malestar o sentir por de recuperar pes si deixen la medicació. Per aquest motiu, els experts recomanen incorporar l’avaluació psicològica dins del seguiment habitual i oferir suport especialitzat quan es detectin situacions de vulnerabilitat emocional, trastorns de la conducta alimentària o altres problemes de salut mental Els autors defensen un model d’atenció esglaonat i multidisciplinari amb un seguiment clínic que també inclogui professionals de la dietètica i la nutrició, la psicologia, la fisioteràpia o altres especialitats segons les necessitats.

El document conclou que els fàrmacs basats en incretines representen un canvi de paradigma en el tractament de l’obesitat, però que els seus beneficis només es podran aprofitar plenament si s’integren dins d’un model d’atenció centrat en la persona i orientat a la salut global més enllà de la pèrdua de pes.

Referència bibliográfica: Dobbie LJ, Tolvanen L, Alves D, Baker JL, Bez NS, Birney S, et al. Nutritional, functional, and psychological considerations for incretin-based therapies in adults—an EASO, EFAD, and ECPO Consensus Statement. Lancet Diabetes Endocrinol. 2026 Jul 8. doi:10.1016/S2213-8587(26)00122-1.