El congrés internacional de la SEBBM reuneix investigadors de referència per avançar en el coneixement de malalties, l’envelliment, el metabolisme i el desenvolupament de nous tractaments

Més de 600 investigadors i investigadores participen des d’aquest dilluns al 48è Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), que se celebra fins al al 10 de setembre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. La trobada, coorganitzada pel Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, i la col·laboració d’investigadors de l’IRB CatSud i EURECAT, presenta els últims avenços en l’estudi dels processos moleculars i cel·lulars que expliquen el funcionament de l’organisme i l’origen de nombroses malalties.

Durant quatre dies, especialistes de referència nacional i internacional comparteixen resultats i noves línies de recerca sobre qüestions com la relació entre els ritmes biològics, l’alimentació i la salut metabòlica; els mecanismes moleculars implicats en l’envelliment; la influència de la microbiota intestinal sobre diferents òrgans; o els processos cel·lulars relacionats amb el càncer, l’obesitat i les malalties neurodegeneratives.

El congrés també analitza noves estratègies per desenvolupar tractaments. Entre aquestes hi ha l’ús de vesícules extracel·lulars com a vehicles terapèutics, la identificació de compostos capaços de limitar l’agregació de proteïnes associada a malalties com el Parkinson i l’aplicació de la intel·ligència artificial al disseny de fàrmacs.

Aquesta última tecnologia permet analitzar grans quantitats de dades, predir la interacció entre molècules i seleccionar candidats potencials abans de passar a les fases experimentals. Els investigadors remarquen, però, que aquestes prediccions s’han de validar posteriorment al laboratori i que la intel·ligència artificial complementa, però no substitueix, el treball experimental.

Comprendre el cervell adult

Una de les investigadores convidades és Isabel Fariñas, de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València, que ha pronunciat la conferència inaugural. La seva recerca se centra en els mecanismes que regulen les cèl·lules mare del cervell adult i, especialment, en la manera com es mantenen en estat de repòs fins que reben els senyals necessaris per activar-se.

Aquest estat, conegut com a quiescència, permet conservar les cèl·lules mare durant períodes prolongats i preservar la capacitat de regeneració dels teixits. Comprendre com es regula pot aportar coneixement sobre l’envelliment cerebral, la reparació del sistema nerviós i els canvis que experimenta el cervell al llarg de la vida.

De la microbiota a la intel·ligència artificial

Durant els propers dies, el programa abordarà altres qüestions d’interès científic i social. Entre aquestes hi ha la possibilitat de modular els processos d’envelliment mitjançant la nutrició; les connexions entre la microbiota intestinal, el metabolisme i el funcionament del cervell; i l’ús de la intel·ligència artificial per identificar compostos i dissenyar nous fàrmacs.

Els especialistes també debatran sobre les limitacions dels models computacionals, la necessitat de validar experimentalment les seves prediccions, els mecanismes que regulen l’expressió dels gens i les alteracions epigenètiques associades a les adversitats viscudes durant les primeres etapes de la vida.

El congrés tancarà dijous amb una conferència de John F. Cryan, investigador principal de l’APC Microbiome Ireland, que explicarà com l’estudi dels microorganismes intestinals pot ajudar a comprendre millor determinats problemes relacionats amb la salut mental.

Una recerca cada vegada més interdisciplinària

El programa del congrés reflecteix la creixent connexió de la bioquímica i la biologia molecular amb disciplines com la medicina, la nutrició, la farmacologia, la computació i les neurociències. Aquesta mirada interdisciplinària permet estudiar les malalties des de les alteracions més bàsiques de les cèl·lules fins a les seves manifestacions en el conjunt de l’organisme.

La trobada també vol facilitar l’intercanvi de coneixement entre grups, promoure noves col·laboracions i donar visibilitat al personal investigador que es troba en les primeres etapes de la seva carrera. El programa inclou conferències plenàries, simposis científics, comunicacions orals, sessions de pòsters i reunions dels grups de treball de la SEBBM.

A més de l’activitat estrictament científica, també s’han organitzat activitats divulgatives adreçades al públic general. Aquest dimarts a les 18h, la Biblioteca Pública de Tarragona acull l’activitat infantil La ciència de la xocolata. A les 19.30h, Lluís Montoliu, investigador del CSIC i especialista en malalties rares, i Pere Estupinyà, bioquímic i comunicador científic, conversaran a l’Antiga Audiència sobre la importància d’explicar bé la ciència per poder prendre decisions informades.