12/11/2021

La dieta mediterrània preveu l’envelliment cel·lular

Són resultats d'un estudi liderat per un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn, que s'han publicat a la revista Antioxidants

Un estil de vida saludable basat en el consum d’aliments propis de la dieta mediterrània té un paper important a l’hora de preveure l’escurçament prematur dels telòmers, que és una de les característiques principals d’envelliment cel·lular. Així ho suggereixen resultats recents d’un estudi que ha fet la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV-CIBERobn, que s’han publicat a la revista científica Antioxidants. Malgrat que diversos estudis han demostrat l’associació entre diferents patrons dietètics i la prevenció de l’escurçament dels telòmers, pocs s’han centrat a estudiar la dieta mediterrània i són escassos els que s’han realitzat mitjançant assajos clínics, i han aportat proves científiques sobre l’efecte que té aquest patró dietètic en la modulació de la longitud dels telòmers, que es poden considerar el rellotge biològic de la vida cel·lular, ja que redueixen a mesura que l’organisme envelleix.

L´Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l´envelliment, des d´un punt de vista biològic, com la conseqüència de l´acumulació d´una gran varietat de danys moleculars i cel·lulars al llarg del temps, la qual cosa produeix un descens gradual de les capacitats físiques i mentals i un augment del risc de malaltia. Un dels indicadors d’envelliment és l’escurçament dels telòmers. Aquestes estructures es localitzen al final del DNA genòmic i són les responsables del manteniment i l’estabilitat dels cromosomes.

La dieta mediterrània es caracteritza per l’ús d’oli d’oliva com a font principal de greix; alt consum de verdures, fruites, llegums, cereals integrals o fruita seca rica en components antioxidants, així com quantitats baixes o moderades d’aliments d’origen animal: lactis, carns vermelles i aliments altament processats o rics en sucre. En els darrers anys, diversos estudis han demostrat que el seguiment d’aquest patró dietètic redueix el risc de patir malalties com la diabetis, l’obesitat o les d’origen cardiovascular. A més, estudis previs de la Unitat de Nutrició Humana suggereixen que pot tenir un paper important en el manteniment i l’estat d’equilibri dels telòmers.

Representació d’un telòmer.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta àrea, un grup investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV ha dut a terme aquest estudi, en què s’ha avaluat la modulació de la longitud dels telòmers i l’estrès oxidatiu a través de la dieta mediterrània, restricció calòrica i exercici en persones no diabètiques amb síndrome metabòlica de l’estudi Predimed-Plus reclutades pel grup de Reus. L’equip ha calculat aquests paràmetres en 69 participants a l’inici de l’estudi i després d’un any d’intervenció amb l’objectiu de comprovar-hi els canvis produïts.

Durant aquest temps s’ha observat que el seguiment a la dieta mediterrània va fer millorar els paràmetres metabòlics dels participants en l’estudi: van incrementar les concentracions de colesterol HDL –l’anomenat colesterol “bo”- i va disminuir el pes. A més, es va observar un canvi favorable en la longitud dels telòmers, la qual cosa fa pensar que els beneficis esmentats de la dieta mediterrània per a la salut puguin estar intervinguts en una part pels telòmers.

Pel que fa als resultats obtinguts, el grup investigador destaca la importància de consumir aliments característics de la dieta mediterrània millorar-ne la qualitat, endarrerir l’envelliment cel·lular i reduir el risc de tenir malalties amb la prevenció de l’escurçament dels telòmers.

El treball l’ha dut a terme la investigadora predoctoral Maria Fernández de la Pont Cervera, i l’ha liderat Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili; Silvia Canudas, doctora en Bioquímica i Pablo Hernández-Alonso, doctor en Nutrició i Metabolisme. Tot l’equip forma part del Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA). 

Referència bibliogràfica: Fernández de la Puente, M.; Hernández-Alonso, P.; Canudas, S.; Marti, A.; Fitó, M.; Razquin, C.; Salas-Salvadó, J. Modulation of Telomere Length by Mediterranean Diet, Caloric Restriction, and Exercise: Results from PREDIMED-Plus Study. Antioxidants 2021, 10, 1596. https://doi.org/10.3390/antiox10101596

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*