Diari digital de la URV -

Totes les notícies de "Salut"

El suïcidi és un fenomen global i és la primera causa de defunció a Catalunya entre els adults joves. El coneixement dels seus determinants és molt important per a la seva prevenció. La secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat ha signat un conveni amb l’Institut Pere Mata, Villablanca i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre per estudiar les morts judicials que siguin suïcidis

Trobar biomarcadors a la sang que permetin predir quina serà la resposta dels tumors de boca, faringe, laringe i glàndules salivals (que s’estudien a l’oncologia de cap i coll) als diferents tractaments possibles és l’objectiu d’un estudi del Servei d’Otorinolaringologia de l’Hospital Joan XXIII, l’IISPV i la URV. El primer d’aquests marcadors que s’ha descobert s’anomena TWEAK i té a veure amb la inflamació. Gràcies a aquesta investigació els metges podran, potencialment, determinar quin és el tractament idoni per a cada tumor, augmentant la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. Els primers resultats s’han publicat a la revista European Archives of Oto-Rhino-Laryngology. L’estudi és el primer en el seu àmbit fet íntegrament amb pacients del Joan XXIII.

La investigació, coordinada per la Universitat de York del Regne Unit amb la participació d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, ha posat en relleu el risc potencial de càncer entre els no fumadors – particularment els nens petits- exposats als gasos i a les partícules del fum de tabac dipositat en les superfícies de la llar. L’estudi, que s’ha fet en llars de Tarragona, manifesta que els riscos de l’exposició al tabac no acaben quan s’apaga una cigarreta, sinó que s’està en risc pel contacte amb superfícies i pols contaminats per gasos de combustió i partícules residuals . Fins ara, els riscos potencials de càncer per aquesta via d’exposició, que es coneix com fum de tercera mà (Thirdhand tobacco smoke (THS), en anglès), han estat molt poc estudiats i no s’han considerat en les polítiques de salut pública